Tres-cents dies de sol

No calia que ho llegíssim per creure'ns-ho. Ja ho vèiem venir que la Gene­ra­li­tat escurçaria també el ves­tit de la pro­pa­ganda ins­ti­tu­ci­o­nal en aquest pro­grama gene­ral de reta­lla­des que aplica l'admi­nis­tració sor­gida de les dar­re­res elec­ci­ons. I això que aque­lla pro­pa­ganda, amb la seva incli­nació natu­ral a l'opti­misme i a esti­mu­lar una idea posi­tiva de les coses, ara faria més favor que mai. En l'ambi­ent depres­siu i pes­si­mista que pre­do­mina al país, tal vegada con­tri­bui­ria a aixe­car una mica l'ànim decai­gut dels ciu­ta­dans. En la pro­pa­ganda ins­ti­tu­ci­o­nal es veuen obres públi­ques que fan goig –via­duc­tes ver­ti­gi­no­sos, túnels espec­ta­cu­lars–, edi­fi­cis històrics ben recons­truïts, joves mileu­ris­tes que som­ri­uen, anci­ans ale­gres i actius, en fi, tot d'imat­ges agra­da­bles. Però això també es reduirà... En canvi, aquests dies s'està eme­tent un anunci que ha reco­llit aquell espe­rit, per bé que no és ins­ti­tu­ci­o­nal sinó d'una marca de cer­vesa. De fet, con­ti­nua la línia nos­trada i popu­lar que ja anava seguint aquesta marca en cam­pa­nyes pre­ce­dents. Un xicot és a la barra d'un bar, amb un diari a la mà, expli­cant a la cam­brera, que no li fa gaire cas, les mera­ve­lles del plan­ter del Barça. Una noia s'acosta a la barra i pre­gunta a la cam­brera: “Què tenim?” “Que què tenim?”, exclama el xicot. I ales­ho­res apa­rei­xen qua­tre nois que, en un recor­re­gut noc­turn per un car­rer, van enu­me­rant amb con­vicció unes quan­tes gràcies de la cata­la­ni­tat, de les més cone­gu­des i de les que no ho són tant, les millors anxo­ves del món, el recuit de Fon­teta o els poe­mes visu­als de Joan Brossa. Al final tor­nen a entrar al bar, a la porta del qual el noi i la noia d'abans estan pre­nent una cer­vesa amb un aire de com­pli­ci­tat. És un anunci que recon­forta i que fa el paper que no farà aquesta publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal que ara ens estal­vien. Que és tri­om­fa­lista? Pot­ser sí, i par­cial, però ja està bé de fla­gel·lar-nos. Tam­poc no fa cap mal recor­dar les coses sen­zi­lles i bones que tenim a l'abast. Com ara més de tres-cents dies de sol a l'any, que no és poca cosa, a Europa.