Bisbalencs

A David Bis­bal li han dit de tot al Twit­ter per haver escrit un comen­tari –“Mai no s'han vist les piràmides d'Egipte tan poc tran­si­ta­des, tant de bo que aviat s'acabi la revolta”– que con­si­de­ren que és sor­tir per pete­ne­res quan un país intenta esban­dir-se un dic­ta­dor. Al can­tant se li retreu que no ana­litzi les revol­tes en el món àrab des del punt de vista d'uns pobles que recla­men democràcia sinó des del seu interès par­ti­cu­lar, però mos­tra un com­por­ta­ment idèntic al dels governs i les empre­ses occi­den­tals. Si Bis­bal troba a fal­tar el bro­git al vol­tant de les piràmides, el sec­tor turístic català pensa que tant de bo la ines­ta­bi­li­tat duri molt perquè així vindrà cap aquí part del turisme que evita Egipte, tot recor­dant que bé que van anar les guer­res iugos­la­ves per cap­tar cli­en­tela a la costa cro­ata. I la minis­tra d'Afers Exte­ri­ors espa­nyola, Tri­ni­dad Jiménez, s'afa­nya a dir que el cas del Mar­roc és molt dife­rent al d'ante­ri­ors pro­tes­tes al nord d'Àfrica... el mateix dia que apressa la UE a pror­ro­gar l'acord de pesca amb aquest país i sense espe­ci­fi­car que l'única diferència per al govern soci­a­lista espa­nyol és que Moha­med VI no és mem­bre de la Inter­na­ci­o­nal Soci­a­lista, com sí ho eren el Muba­rak egipci i el Ben Ali tunisià dels quals no va dir res fins que els van esban­dir. La supo­sada fri­vo­li­tat de Bis­bal con­trasta amb la pre­o­cu­pació dels governs occi­den­tals pel que està pas­sant a Líbia –on els opo­si­tors a Gad­dafi estan pro­vo­cant un altre enca­ri­ment del petroli–, a Tunísia –ara que amb la crisi econòmica havia dis­minuït el trànsit de pas­te­res, ja hi tor­nem a ser!– i al món àrab en gene­ral, perquè de la mateixa manera que les dic­ta­du­res no fan por, la fa la democràcia si gua­nyen els isla­mis­tes peta­dors de trens i avi­ons.