Espectres

Al començament de Valor de ley dels ger­mans Coen veiem una nena que s'enfronta amb la mort. Veu el cadàver del seu pare i l'exe­cució d'uns delinqüents a la plaça pública. La nena de catorze anys és pre­sen­tada com una figura raci­o­nal, cal­cu­la­dora i freda. El seu impuls vital se cen­tra en un cert sen­ti­ment de ven­jança con­tra l'assassí del seu pare. La presència de la mort serà per a la nena el pri­mer pas cap a una vida adulta, el següent serà tra­ves­sar el riu i endin­sar-se en el ter­ri­tori de la fron­tera.

Valor de ley ha estat con­si­de­rada per alguns com una revisió d'un clàssic de 1969 pro­ta­go­nit­zat per John Wayne, o com un altre exer­cici impos­si­ble de fer res­sus­ci­tar un gènere mort com el wes­tern. Par­ti­cu­lar­ment, con­si­dero Valor de ley una esti­ma­ble faula sobre com el pas a l'edat adulta només pot rea­lit­zar-se un cop s'ha assi­mi­lat la cru­el­tat de la vida i la presència del mal. Tota l'estruc­tura de la pel·lícula és la d'un relat iniciàtic guiat per la mirada d'una nena que s'enfronta a la mort, a la violència, a la demència i als espec­tres del mal. El camí es rea­lit­zarà en com­pa­nyia d'un ésser dio­nisíac, d'un veri­ta­ble explo­ra­dor del ter­ri­tori del mal. El vell cow­boy l'aju­darà a tra­ves­sar les tene­bres i la sal­varà perquè després de la mort defi­ni­tiva de la seva infan­tesa pugui res­sus­ci­tar cap al nou món.

El relat iniciàtic que ens pro­po­sen els Coen enllaça amb velles fau­les literàries com Huckel­berry Finn de Mark Twain o L'illa del tre­sor de Ste­ven­son i amb velles fau­les cine­ma­togràfiques com Moon­fleet de Fritz Lang o La nit del caçador de Char­les Laugh­ton. En totes elles es mos­tra com una cri­a­tura infan­til i lliure coneix el mal com una forma de vida que la infan­tesa li ha negat. Gràcies al mal sent una forta atracció pel cos­tat fosc de les coses que la por­tarà a ser un altre, a morir com a nen i a res­sus­ci­tar com a adult. Al final del viatge, sem­bla com si el vell món de la fron­tera, que no és mai vist pels Coen com un lloc d'hero­isme sinó de demència, ha estat domes­ti­cat. La fron­tera ha estat subs­tituïda pel seu simu­la­cre. El temps ho esborra tot, fins i tot el mal s'ha con­ver­tit en una sim­ple repre­sen­tació. Valor de ley ens parla d'Amèrica. La nena i el país s'han con­ver­tit en adults, han trans­for­mat el pas­sat en lle­genda i han aixe­cat el pre­sent després de domes­ti­car els espec­tres del pas­sat.