Nomenaments i renúncies

El con­se­ller Felip Puig es resis­tia l'altre dia al Par­la­ment a adme­tre que hi ha un cas Crespo amb referència als con­ti­nu­ats nome­na­ments full del que havia de ser secre­tari de Segu­re­tat del seu depar­ta­ment, però avui ja dubto que pensi el mateix. Quan dis­sabte l'alcalde de Llo­ret va tele­fo­nar al con­se­ller d'Inte­rior per comu­ni­car-li que després de tot renun­ci­ava al seu nome­na­ment, estic segur que a Puig no li hau­rien tret sang si l'hagues­sin pun­xat. Alguna cosa se'ns escapa en aquest serial que ha situat l'exe­cu­tiu de Mas al llin­dar d'una pri­mera crisi de govern. Ningú no renun­cia a un càrrec promès i com­promès si no el con­vi­den a fer-ho, lle­vat que s'empre­nyi tant que ho enge­gui tot a rodar. Ja ho veu­rem.