El sisme

Tot i que ha escla­tat en ple hivern, el peri­o­disme l'ha bate­jada com a pri­ma­vera àrab i l'expressió ha fet for­tuna perquè és lírica i ide­a­lista. Ha gene­rat màrtirs, s'han ender­ro­cat dic­ta­dors, per­met fer llo­an­ces abs­trac­tes de la lli­ber­tat i de la democràcia, com han fet els gover­nants occi­den­tals, des de Zapa­tero a Sarkozy, que fins fa qua­tre dies feien nego­cis amb els sàtra­pes expul­sats i ara elo­gien la noble ambició democràtica dels ciu­ta­dans que no han parat de pro­tes­tar fins a fora­gi­tar-los. Coses que hem de veure... Dos aspec­tes cri­den par­ti­cu­lar­ment l'atenció de les revol­tes que hi ha hagut i que hi ha en aquests països de cul­tura islàmica. Pri­mer, un cop més, la sen­sació que no en sabem de la missa la mei­tat, que no copsem l'entre­llat veri­ta­ble, el joc de for­ces que mou aques­tes soci­e­tats. Per això pre­fe­rim no ser atre­vits i obser­var i no pas jut­jar i encara menys pon­ti­fi­car. Obser­var amb curi­o­si­tat per mirar d'enten­dre què s'hi esdevé, que no és fàcil. Segon aspecte: el caire impre­vi­si­ble del feno­men. Com un sisme. Un dels tòpics periodístics de cada canvi d'any con­sis­teix a fer el resum de l'any extin­git i les pre­vi­si­ons del que pas­sarà en el que comença. De vega­des, sobre­tot en l'eco­no­mia, aques­tes pre­vi­si­ons són amb xifres exac­tes, amb dècimes i tot. En política es tracta de movi­ments més gene­rals, mar­cats per calen­da­ris elec­to­rals, etcètera. Mireu si cap d'aques­tes pre­vi­si­ons con­tem­plava que al nord d'Àfrica s'hi esde­vin­dria res del que s'hi ha esde­vin­gut. I fa menys de dos mesos que es van publi­car. I encara més: no sola­ment aques­tes pre­vi­si­ons que­den en evidència, també hi han que­dat els ana­lis­tes que tre­ba­llen per als prin­ci­pals estats. La reacció fran­cesa davant dels fets de Tunísia i encara més la sinu­osa reacció nord-ame­ri­cana davant la revolta egípcia han reve­lat que ni els uns ni els altres no havien pre­vist que pas­sa­ria el que ha pas­sat. O com ha pas­sat. Hem de supor­tar l'arrogància dels ende­vins eri­gits en científics, però després resulta que, pel que fa al futur, estem a l'escapça, com sem­pre.