Opinió

PLAÇA MAJOR

El drama de TVC

TV3 és sens dubte el mitjà més potent de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes. Així és que no ens hau­ria de sor­pren­dre que aquells que odien la llen­gua i la cul­tura, man­lle­vant Ovidi Mont­llor, facin tot el que està a les seves mans per impe­dir l'arri­bada de TV3 al País Valencià. Altra cosa és la modesta audiència que hi ha tin­gut històrica­ment i que s'explica, entre d'altres motius, perquè és una tele­visió molt bar­ce­lo­nina. Des dels seus ini­cis va renun­ciar a cobrir l'actu­a­li­tat valen­ci­ana. Essent així, és nor­mal que els índexs d'audiència fos­sin min­sos. Dit d'una altra manera, mai s'han explo­tat a fons les pos­si­bi­li­tats de TVC al sud del seu mer­cat poten­cial. Tres quarts del mateix s'esdevé a les Illes i, tot i així, ja vol­drien algu­nes cade­nes de paga­ment, fins i tot alguna en obert, tenir l'audiència insu­lar de TVC. El govern d'entesa, el malau­rat tri­par­tit, va acon­se­guir des­go­ver­na­men­ta­lit­zar TVC (amb uns pro­fes­si­o­nals sol­vents a la direcció) però no es va pro­po­sar mai ser una tele­visió de Països Cata­lans. No obs­tant això, va fer una gestió rao­na­ble­ment bona i va lega­lit­zar –i per tant nor­ma­lit­zar– el senyal de TVC a tot el domini lingüístic, amb pro­duc­tius acords de reci­pro­ci­tat. Bona feina la del con­se­ller Tres­ser­ras i el seu equip: pri­mer, Albert Sáez i, després, Car­les Mundó. El seu Taló d'Aquil·les va ser des del pri­mer dia el País Valencià. Més ben dit, l'ani­mad­versió vis­ce­ral del PP i el pas­so­tisme del PSOE. No hi va haver res a fer, el PP es negava a tota reci­pro­ci­tat i ata­cava els repe­ti­dors, un per un, a tot l'extrem meri­di­o­nal. Quan això succeïa, CiU des­bar­rava con­tra el govern i específica­ment con­tra el con­se­ller Tres­ser­ras. Gai­rebé van crear el miratge que tot es devia a la incom­petència de la Gene­ra­li­tat de dalt. Dis­curs al qual es van apun­tar abran­dats patri­o­tes, inclòs algun peri­o­dista valencià, que des de la seva tri­buna digi­tal no dub­tava a fer notar que en l'època de Pujol això no pas­sava. Però ai las!, ara resulta que, amb el govern dels millors al coman­da­ment de la nau, ja no s'ame­na­cen repe­ti­dors aïllats, sen­zi­lla­ment ara han apli­cat la solució final. I el nos­tre govern, a la lluna de València! Però, ara sí, cla­men con­tra el PP, han des­co­bert l'ene­mic. Quina barra! Ja comença a ser hora que dei­xem de jugar amb les coses de men­jar i que el cata­la­nisme sàpiga que hi ha ele­ments com­par­tits que hau­rien de ser sagrats i no res­tar a mercè ni d'estratègies par­ti­dis­tes ni com si fos Almax per gua­rir la bilis d'alguns.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.