Eficàcia

Tenim tot el dret del món a exi­gir eficàcia: no a escol­tar dels polítics que seran els millors i després assis­tir només a un reci­tal de reven­ges, des­qua­li­fi­ca­ci­ons i mesu­res en el sen­tit con­trari al que dicta un ele­men­tal sen­tit comú. L'espec­ta­cle de la con­se­lle­ria d'Inte­rior amb els límits de velo­ci­tat és, com a mínim, gro­tesc i, segur, lamen­ta­ble, una mani­o­bra publi­citària plena d'odi a l'adver­sari a què es dedi­quen unes ener­gies que sem­bla que podrien des­ti­nar a objec­tius interes­sants. Fa pena l'interès indis­si­mu­lat d'Ense­nya­ment –ara ja no s'ha d'edu­car?– a inten­tar des­mun­tar imme­di­a­ta­ment l'orde­nació actual –negui­teja sen­tir la con­se­llera que acaba de pren­dre pos­sessió ende­ri­ada en una inter­venció d'urgència, que ja deu haver aban­do­nat, cen­tre per cen­tre per aca­bar aquest curs mateix amb una set­mana blanca que encara no s'ha expe­ri­men­tat– i, alhora, com­pro­var que reta­lla dràsti­ca­ment el pres­su­post de les esco­les. Es comprèn que l'alar­misme econòmic ele­vat a l'enèsima potència que prac­ti­quen ser­veix per espan­tar els que més per­ju­di­cats resul­ta­ran per les polítiques d'afa­vo­ri­ment dels rics i d'apla­na­ment dels pobres que anun­cien. Per ara, tenen carta blanca, i la jugada els pot sor­tir bé si en un temps rao­na­ble l'eco­no­mia es recu­pera, perquè se n'atri­bui­ran tots els mèrits. Si us plau, que es posin a tre­ba­llar amb una mica de sen­tit de país.