Girar la truita

El pre­si­dent francès, Nico­las Sarkozy, va adreçar un dis­curs als ciu­ta­dans, diu­menge al ves­pre, per tele­visió, en què va res­pon­dre aque­lla pre­gunta impe­ra­tiva que ens for­mu­lem aquests dies: com és pos­si­ble que aquests règims democràtics euro­peus que ara lloen les revol­tes popu­lars als països nord-afri­cans tot just fa qua­tre dies dones­sin suport als dic­ta­dors ender­ro­cats i en cul­ti­ves­sin l'amis­tat? D'entrada, sota una con­si­de­ració pla­nera de les coses, sem­bla una feno­me­nal expressió d'hipo­cre­sia i una girada de camisa sense pal·lia­tius, però al llarg dels anys hem tin­gut ocasió d'obser­var que, si s'embo­lica bé la troca i les raons se sal­pe­bren de cinisme, més o menys tot s'acaba jus­ti­fi­cant. És el que va fer Sarkozy, pro­cu­rant que el cinisme que con­te­nien les seves expli­ca­ci­ons fos admis­si­ble i dige­ri­ble per a l'audiència. El seu argu­ment bàsic tenia dues parts. Per què donàvem suport a les dic­ta­du­res? Per raons econòmiques, polítiques i soci­als. Perquè aquests països dis­po­sen de grans recur­sos energètics que neces­si­tem, perquè aquests dic­ta­dors com­ba­tien l'isla­misme vio­lent i perquè con­tro­la­ven la immi­gració, sobre­tot Gad­dafi. Sem­blen tres bones i pode­ro­ses raons, no? Segona part: per què lloem les revol­tes popu­lars? Perquè aspi­ren a esta­blir uns règims de democràcia política, de lli­ber­tats for­mals i uns estats de dret, que són prin­ci­pis amb què com­bre­guem i que volem expan­dir arreu del món. Unes expli­ca­ci­ons com aques­tes són de bon empas­sar. El con­di­ment és saborós i dis­si­mula la for­tor. Però pot­ser s'ha de tenir pre­sent que, si no hagués sigut per la ini­ci­a­tiva dels revol­tats, aquests euro­peus tan demòcra­tes encara con­ti­nu­a­rien abo­nant els dic­ta­dors, com fins fa un parell de mesos, i mirant pels interes­sos econòmics i polítics abans que per les lli­ber­tats dels opri­mits. Ep, que el pri­mer va pri­mer! Però com que ara can­vi­a­ran els gover­nants d'aquells països també can­vien les pri­o­ri­tats. Els euro­peus es curen en salut, giren la truita i s'afa­nyen a fer apo­lo­gies de la democràcia, per con­ti­nuar vet­llant pels seus interes­sos.