L'escaire
Girar la truita
El president francès, Nicolas Sarkozy, va adreçar un discurs als ciutadans, diumenge al vespre, per televisió, en què va respondre aquella pregunta imperativa que ens formulem aquests dies: com és possible que aquests règims democràtics europeus que ara lloen les revoltes populars als països nord-africans tot just fa quatre dies donessin suport als dictadors enderrocats i en cultivessin l'amistat? D'entrada, sota una consideració planera de les coses, sembla una fenomenal expressió d'hipocresia i una girada de camisa sense pal·liatius, però al llarg dels anys hem tingut ocasió d'observar que, si s'embolica bé la troca i les raons se salpebren de cinisme, més o menys tot s'acaba justificant. És el que va fer Sarkozy, procurant que el cinisme que contenien les seves explicacions fos admissible i digerible per a l'audiència. El seu argument bàsic tenia dues parts. Per què donàvem suport a les dictadures? Per raons econòmiques, polítiques i socials. Perquè aquests països disposen de grans recursos energètics que necessitem, perquè aquests dictadors combatien l'islamisme violent i perquè controlaven la immigració, sobretot Gaddafi. Semblen tres bones i poderoses raons, no? Segona part: per què lloem les revoltes populars? Perquè aspiren a establir uns règims de democràcia política, de llibertats formals i uns estats de dret, que són principis amb què combreguem i que volem expandir arreu del món. Unes explicacions com aquestes són de bon empassar. El condiment és saborós i dissimula la fortor. Però potser s'ha de tenir present que, si no hagués sigut per la iniciativa dels revoltats, aquests europeus tan demòcrates encara continuarien abonant els dictadors, com fins fa un parell de mesos, i mirant pels interessos econòmics i polítics abans que per les llibertats dels oprimits. Ep, que el primer va primer! Però com que ara canviaran els governants d'aquells països també canvien les prioritats. Els europeus es curen en salut, giren la truita i s'afanyen a fer apologies de la democràcia, per continuar vetllant pels seus interessos.