Estimades dones

La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va fer unes declaracions quan era candidata en les quals deia: “El 52% de la població som dones, i l'altre 48%, els nostres fills”. És una afirmació perspicaç que no pot impedir que cada dos per tres algun malànima pensi que té el dret a disposar de la vida de la seva parella. Els fills de les dones són els que moren a les guerres, i els homes i pares d'aquestes dones són els que les provoquen. És la condició humana perquè quan alguna dona disposa de poder tampoc no dubta a l'hora de prendre decisions de força. Però estem en el bon camí. El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona, una commemoració iniciada fa cent anys a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. El 1911 es començava a consolidar el moviment feminista a Europa, i, a Londres, una manifestació a favor del vot de la dona va reunir 50.000 persones. Tampoc no es poden oblidar esdeveniments dolorosos com el de l'incendi d'una fàbrica a Nova York, on van perdre la vida prop de 150 treballadores. Al segle XIX hi havia hagut fets similars a Chicago i a Nova York. Tornant al paper de les dones, el 1911 Marie Curie va ser guardonada amb el Nobel de Química (el 1903 havia rebut el de Física), i va ser la primera persona que en rebia dos de diferents. El segle XX ha estat convuls i alhora un temps de millores socials, sobretot en el món occidental. Les dones han assolit un ple reconeixement i ja són majoria en molts àmbits com el de l'ensenyament o el de la medecina, i la paritat és a prop en la política. S'han de recordar les lluites que les han portat fins aquí, però és l'hora de fer un pas més i aconseguir la plena igualtat de gèneres per parlar més d'éssers humans.