Els alcaldes

En l'apunt d'ahir deia que les admi­nis­tra­ci­ons sovint no han estan a l'altura, ni han tin­gut prou sen­si­bi­li­tat envers el ter­ri­tori, i en posava un parell d'exem­ples. En un dia com avui, un any després de les neva­des, no cal que sug­ge­reixi quin seria el ter­cer exem­ple. Van ser uns dies clau per pren­dre els pols a les admi­nis­tra­ci­ons en uns moments d'emergència del país. Sabeu qui va tenir la talla? Doncs l'admi­nis­tració més petita, la que té menys recur­sos però alhora la que és més pro­pera als ciu­ta­dans. Els ajun­ta­ments van abo­car tots els seus recur­sos humans i mate­ri­als per fer front al des­as­tre quan van que­dar aïllats i dei­xats de la mà de Déu sense l'ajut del govern. En aque­lles pri­me­res hores blo­que­jats per la neu i a les fos­ques, men­tre els mit­jans de comu­ni­cació de Bar­ce­lona deien que tot estava con­tro­lat mal­grat que reg­nava el caos, els nos­tres alcal­des van defen­sar el ter­ri­tori.