Els herois del moment

A finals de mes, les candidatures a les eleccions municipals han d'estar perfilades. Als pobles es torna a viure intensament la política en estat pur. El 22 de maig hi ha possibilitats de posar fi a mandats massa llargs; de traçar aliances impensables fa quatre anys; de valorar com afecta la crisi partits com ara el PSC, que ha governat des del 1979 ciutats com ara Barcelona i Girona, o de veure què passa amb ERC ara que han sorgit independentistes com bolets, o de saber si ICV mantindrà les fidelitats. CiU, amb el vent a favor, té la vista posada a guanyar alcaldies a les grans ciutats. Les eleccions municipals són les que permeten a la gent normal participar en la política activa sense necessitat de passar pels adreçadors ideològics partidistes. Els partits creen marques blanques per arribar a connectar amb més públic i que no els associï amb sigles bandejades. El més interessant és que gent que viu d'un salari, d'una petita empresa, d'una feina corrent, s'apunta a participar i intenta canviar el present del seu entorn més immediat. En contrapartida, han d'aguantar els salvapàtries que arreglen el món de la mateixa manera que arreglen el futbol, i que mai no aixequen el dit per col·laborar al seu barri o poble. De criticar, tothom en sap, però arremangar-se i fer equip és més difícil. Els polítics locals saben la dificultat que tenen per trobar persones escaients que puguin donar credibilitat al projecte. La por del compromís, la comoditat, la indiferència davant d'allò aliè, i unes quantes gasiveries més són els arguments no explícits de molta gent que té el detestable costum de no fer i no deixar que es faci.