La factura pendent

Durant anys s'ha cons­truït a la costa sense pràcti­ca­ment cap con­trol, ni per part de les admi­nis­tra­ci­ons locals, ni per part de l'Estat. S'apli­cava allò que els fisiòcra­tes fran­ce­sos van defi­nir com la política del lais­sez faire, lais­sez pas­ser. Era l'etapa del boom turístic, l'arran­cada econòmica d'un país i d'un sec­tor. Ningú s'atre­via a qüesti­o­nar res. Es van fer autènti­ques bar­ba­ri­tats, que a la llarga havien de pas­sar fac­tura. Fruit de tot allò i de nor­ma­ti­ves poste­ri­ors amb les quals s'ha inten­tat regu­lar allò que en altres èpoques s'havia dei­xat pas­sar i s'havia dei­xat fer, ens hem tro­bat sense saber-ho que cen­te­nars d'habi­tat­ges s'havien cons­truït en sòl públic. Algú es va enri­quir, men­tre la majo­ria d'afec­tats d'avui en són les vícti­mes. A Roses, ara s'ha regu­la­rit­zat un sec­tor. No a tot arreu es podrà fer el mateix. La fac­tura pen­dent, que deia abans, algú l'haurà de pagar.