Volem tele gratis als hospitals

El que són les coses, cada vegada que hi ha una sentència rela­tiva al com­plex món dels drets d'autor, incons­ci­ent­ment, el peri­o­dista, o el mitjà, tenen tendència a posar-se sem­pre en con­tra de les enti­tats de gestió, sigui la que sigui (SGAE, Cedro, Aisge, etc.). El més popu­lista és fomen­tar la idea que, d'entrada, les esmen­ta­des enti­tats són lla­dres afa­mats, i la resta, xais des­pro­te­gits.

Ara mateix, el jut­jat mer­can­til número 6 de Bar­ce­lona ha emès un acte judi­cial a favor de la patro­nal d'enti­tats pri­va­des sanitàries. Con­si­dera que el ser­vei de tele a les habi­ta­ci­ons hos­pi­talàries no ha de pagar cànon perquè es con­si­dera una pro­lon­gació de l'àmbit domèstic. La idea no és foras­se­nyada. Molt bé. Però resulta que l'Asso­ci­ació Cata­lana d'Enti­tats de Salut (ACES) no pen­sar dei­xar de cobrar als paci­ents per l'ús de la tele. Ho volen tot, doncs. No pagar i cobrar. Cobrar, tot s'ha de dir, preus, si no abu­sius, sí molt alts, a uns cli­ents/paci­ents que si van ficant mone­des al taxímetre tele­vi­siu és perquè no en tenen més remei. L'esmen­tada patro­nal de la sani­tat cobra per l'ús de la tele el preu que li dóna la gana. Un preu, com hem dit més amunt, que va força enllà de la idea “solidària”de “cobrir des­pe­ses”. Les enti­tats hos­pi­talàries pri­va­des no són oenagés. Volen gua­nyar diners, però, per exem­ple, pel que fa al ser­vei de tele­visió, no volen ser asso­ci­ats a la imatge dels hotels, esta­bli­ments que cobren per l'ús de la tele i de la pro­jecció de pel·lícules perquè forma part de l'oferta del seu negoci.

La jut­gessa del jut­jat mer­can­til núm. 6 de Bar­ce­lona ha con­si­de­rat que uns esta­bli­ments, els sani­ta­ris pri­vats, que, avui en dia, cobren per tot (inclo­ent-hi el ser­vei de tele­visió), com un hotel, no han de pagar el cànon. Molt bé. Des d'aquí fem una crida a tots els paci­ents ingres­sats en un qual­se­vol dels 131 hos­pi­tals que inte­gren la patro­nal de les enti­tats pri­va­des sanitàries a empor­tar-se de casa el tele­vi­sor i ins­tal·lar-lo a l'habi­tació de l'hos­pi­tal.

Aques­tes sentències, tot i sem­blar contràries als drets d'autor, són molt acla­ri­do­res de cara a l'opinió pública. Senyors i senyo­res ciu­ta­dans: els hos­pi­tals no volen pagar el canon, però alhora sí que volen con­ti­nuar cobrant el ser­vei de tele­visió. Ha de que­dar ben clara una cosa: una de dues, o cobra tot­hom o no cobra ningú. Si jo no haig de cobrar drets d'autor segons la senyora jut­gessa, l'hos­pi­tal tam­poc no hau­ria de cobrar la tele als paci­ents.