Articles

Joan Colomines, retorn a la mar

Als set anys, ja orfe de mare, el sor­prengué una ger­nació pels car­rers de Bar­ce­lona, amb fotos de Galán i García Hernández. Als onze des­filà davant del taüt de Macià i als dotze va visi­tar el Par­la­ment, sense ima­gi­nar que, quan en tingués 57, hi ocu­pa­ria un escó com a dipu­tat. Als 15 duia paquets per encàrrec a un Andreu Nin que ja no els rebé mai... Aviat des­cobrí, però, la “raó de ser pro­funda” de la seva vida: fer de metge. Fou alumne d'A. Pedro i Pons, com­pany de F. Solé i Sabarís i, a l'hos­pi­tal d'infec­ci­o­sos, conegué Fle­ming. La seva espe­ci­a­li­tat fou la ciència de labo­ra­tori clínic –en tingué un durant 35 anys– i hi con­tribuí amb diver­ses obres de pres­tigi.

Estudià també filo­so­fia i lle­tres, on coin­cidí amb els mallor­quins Mas­sot i Mun­ta­ner i Miquel Bauçà, i als Estu­dis Uni­ver­si­ta­ris Cata­lans. Fundà el Con­clave Musi­cal, amb 101 audi­ci­ons de música (1951-59), pro­mogué les Bar­bo­lles, 36 lec­tu­res poètiques clan­des­ti­nes pels prin­ci­pals autors naci­o­nals (1959-62), d'on sor­ti­ren els 70 enre­gis­tra­ments de l'Arxiu Sonor de Poe­sia i edità els vuit números de la revista Poe­mes (1963-64). Pro­mo­tor prin­ci­pal del Nobel de lite­ra­tura per a Josep Car­ner, motor de la cam­pa­nya pel català dita “de les instàncies”, secre­tari del PEN català en reor­ga­nit­zar-se (1964), mem­bre del con­sell de redacció de Serra d'Or i col·labo­ra­dor de Xaloc (Mèxic), ànima del premi Ama­deu Oller i pre­si­dent dels Recull (Bla­nes), el Dr. Colo­mi­nes va ser un acti­vista de la cul­tura i un cre­a­dor, poeta, dra­ma­turg i assa­gista, amb un lle­gat d'una tren­tena de lli­bres.

Detin­gut, empre­so­nat i mul­tat per la seva lluita anti­fran­quista, amb Joan Oli­ver van ser les cares de l'històric reci­tal de poe­sia del Price (1970). Mili­tant del Front Naci­o­nal de Cata­lu­nya, amb els noms de “Mossèn” i “Ara­gonès”, en fou secre­tari gene­ral (1968), fins que se'n separà i creà el Par­tit Popu­lar de Cata­lu­nya (PPC, 1972-1976), res a veure amb les sigles d'ara, òbvi­a­ment. Defen­sor de la uni­tat de l'esquerra cata­lana no dogmàtica, en el míting mul­ti­tu­di­nari del 1976 féu famosa la frase “estem suant soci­a­lisme”. L'etapa en el PSC fou breu, davant les difi­cul­tats que com­por­tava la relació amb el PSOE, i de seguida ingressà a CDC. Pri­mer pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana d'ex-Pre­sos Polítics, pre­sidí també la comissió de Política Cul­tu­ral al Par­la­ment i coor­dinà els lec­to­rats de català a les uni­ver­si­tats de fora dels Països Cata­lans.

Alt i ben plan­tat, amb un punt de pre­su­mit i una elegància bus­cada i cons­ci­ent, sovint ves­tia amb roba clara, pot­ser recor­dant les fotos del pare, emi­grant als 14 anys a Puerto Rico. Ben cofat amb un bar­ret que, a més d'aug­men­tar-ne la noblesa i dis­tin­gir-ne la per­so­na­li­tat, en alguna ocasió havia ser­vit d'urna impro­vi­sada en alguna reunió secreta, com quan vota­ren qui cre­ien que gua­nya­ria les pri­me­res elec­ci­ons lliu­res i el PSUC s'alçà amb el tri­omf... Pel seu domi­cili del bar­ce­loní car­rer d'Aragó, refe­rent simbòlic de la Cata­lu­nya resis­tent, hi pas­sa­ren els noms més des­ta­cats de la cul­tura i la política del país, al llarg dels anys.

El recordo al Par­la­menT, els pri­mers noranta, quan A. Colom, M. Pueyo i jo hi érem els únics dipu­tats ofi­ci­al­ment inde­pen­den­tis­tes. Ell ens tractà sem­pre amb afecte, sim­pa­tia i amb un cert aire pro­tec­tor que en dela­tava com­pli­ci­tat. Un dia fred de febrer se l'ha endut quan tenia 87 anys. Ell, antic pre­si­dent del Club Nàutic d'Arenys, havia dei­xat escrit que volia que les seves cen­dres s'escam­pes­sin a la mar. El seu veler ja no el tindrà més con­duint-lo camí de For­men­tera. Però hi serà sem­pre, en ple tràngol i amb la mar en calma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.