Ràfegues d'aire

Fa unes set­ma­nes, arran de la revolta tuni­si­ana, comentàvem les esce­nes de saque­jos dels palaus de la família del dic­ta­dor que ens havien ofert les tele­vi­si­ons. Un clàssic d'aquesta mena de remo­lins de la política. Fa pocs dies, hem tor­nat a veure el mateix en una de les man­si­ons que tenia Gad­dafi a la zona de Líbia que con­tro­len els qui volen ender­ro­car-lo. Insistència, doncs, en una ico­no­gra­fia –més aviat en una ico­noclàstia– que ja té segles d'anti­gui­tat. Però el con­flicte de Líbia, molt més dur i sag­nant que la revolta tuni­si­ana, con­ver­tit pràcti­ca­ment en una guerra civil, ofe­reix també d'altres imat­ges que for­men part de l'uni­ver­sal de les revo­lu­ci­ons. Aquests dies, les tele­vi­si­ons pre­sen­ten sovint les imat­ges dels con­tra­ris a Gad­dafi dis­pa­rant ràfegues de fusell a l'aire sense raó ni lògica apa­rents. No són mili­tars. Són gent que, fins fa pocs dies, no tenien pas un fusell a les mans i pot­ser no l'hi havien tin­gut mai abans. La seva adhesió a la revolta els ha vaga­ment mili­ta­rit­zat. Han estat ins­truïts de manera ràpida i precària, els han comu­ni­cat uns conei­xe­ments ele­men­tals i rudi­men­ta­ris i, sobre­tot, els han donat un fusell. Ara, amb l'arma a la mà, se sen­ten els reis del món i això els fa tan peri­llo­sos com vul­ne­ra­bles. Peri­llo­sos, perquè amb aquest fusell, bar­re­jat amb la ignorància que se'ls suposa i la inconsciència que demos­tren, poden come­tre qual­se­vol dis­ba­rat. Vul­ne­ra­bles, perquè aques­tes matei­xes inconsciència i ignorància els poden dur a mesu­rar molt mala­ment les seves for­ces si s'han d'enfron­tar a un exèrcit de debò, a gent experta a mane­jar les armes. Ara, però, no hi pen­sen. Expres­sen la seva ale­gria bàrbara i la seva arrogància armada dis­pa­rant ràfegues a l'aire, amenaçadors i pre­sump­tu­o­sos. Aques­tes bales que avui mal­gas­ten pot ser que un altre dia les tro­bin a fal­tar, però no hi comp­ten, és clar. Ara ells apor­ten a la revolta líbia una altra de les estam­pes tra­di­ci­o­nals de les revo­lu­ci­ons. Allò que, si la revolta gua­nya, en diuen el poble armat, i que és trac­tat amb molta menys èpica si perd.