Productivitat

Per tenir con­tenta Angela Merkel, Rodríguez Zapa­tero es declara par­ti­dari que els cos­tos labo­rals evo­lu­ci­o­nin “ali­ne­ant sala­ris i pro­duc­ti­vi­tat”. Això de l'ali­ne­ació dels sala­ris s'entén com que no crei­xin segons la clàssica fórmula de l'IPC pre­vist amb clàusula de revisió si els preus aca­ben pujant més, sinó en funció de l'evo­lució de la pro­duc­ti­vi­tat. Però com que la pro­duc­ti­vi­tat es pot mesu­rar de mol­tes mane­res, no sabem què pro­posa. Conec almenys tres mane­res de mesu­rar-la, amb con­seqüències dife­rents:

- Pro­duc­ti­vi­tat labo­ral d'una soci­e­tat. És la divisió entre la pro­ducció total i el nom­bre de tre­ba­lla­dors. Amb aquesta defi­nició, resulta que ara cal­dria apu­jar molt els sala­ris, ja que en des­a­parèixer els llocs de tre­ball més mal pagats aug­menta la pro­duc­ti­vi­tat per per­sona dels que con­ti­nuem tenint feina.

- Pro­duc­ti­vi­tat per empresa. Es repro­du­eix a petita escala (amb les reduc­ci­ons de plan­ti­lla) la situ­ació ante­rior. A més, no és el mateix cal­cu­lar la pro­duc­ti­vi­tat segons el que es fabrica que segons el que es fac­tura: una càrnia que bai­xant preus ven­gui més fuets es pot tro­bar d'haver d'aug­men­tar els sala­ris amb una xifra de negoci igual o menor.

- Pro­duc­ti­vi­tat per tre­ba­lla­dor. Si s'ha de cal­cu­lar la vari­ació de la pro­ducció de cada assa­la­riat, els depar­ta­ments de recur­sos humans hau­ran de fit­xar tants comp­ta­bles que la pro­duc­ti­vi­tat de l'empresa bai­xarà en picat. Els sous també bai­xa­ran, però això no com­pen­sarà la des­pesa deri­vada de l'ampli­ació burocràtica de plan­ti­lla.

Per sort, patro­nal i sin­di­cats no estan per punye­tes i són a punt de fir­mar un acord que manté la fórmula tra­di­ci­o­nal.