Retorn al planeta dels simis

Una matinada de fa un parell de setmanes vaig tornar a quedar atrapat per El planeta dels simis, una pel·lícula del 1968 amb un Charlton Heston espectacular i una Linda Harrison, de la qual em vaig enamorar bojament. Aquesta primera part de la saga té un efecte hipnòtic i s'ha mantingut força bé en comparació amb altres films futuristes, que de seguida han quedat antiquats. Quan era nano la vaig veure moltes vegades per la noia. Vaig seguir-la mentre la programaven al Mahón, Venècia, Dante, Jaume I i Sanllehí, si la memòria no em falla. Tot i que no entenia de la missa la meitat, a la quarta o cinquena vegada em va impactar una de les frases que li diu el president de l'assemblea de simis, un orangutan, als tres joves ximpanzés científics que ajuden el coronel Taylor a fugir del captiveri. El simi els revela que els humans van eliminar la seva civilització perquè és l'única espècie capaç d'autodestruir-se. Era poc abans que Taylor, ja lliure i en la zona prohibida, es trobés l'Estàtua de la Llibertat en ruïnes. Aquests dies d'apocalipsi em torna l'explicació de l'orangutan. Per què els homes poden generar energies com la nuclear, que tenen uns efectes devastadors per al planeta? Sobta que per tot arreu no parin de sorgir veus que pretenen demostrar que les centrals nuclears són segures. Fins a quan? Què hem après de les experiències de Harrisburg i Txernòbil? Només que som uns idiotes amb una cobdícia que no veu més que el benefici efímer. El discurs es pot bastir de filosofia, ètica, ecologisme i qualsevol ideologia, però el resum és més senzill: els humans no es cansen de rebentar-ho tot. Quan el desastre va ser a Haití, molts asseguraven que era un desastre de país subdesenvolupat. Ara li ha tocat a una de les grans potències tecnològiques i el resultat és imprevisible, molt pitjor. Quan trigarem a oblidar les causes d'abusar indiscriminadament dels recursos sense saber-ne les conseqüències? Només les males bèsties són les que es comporten d'una manera tan perniciosa.