La ‘tematització'

Un escrip­tor em con­fessa que un ajun­ta­ment li ha fet una oferta rao­na­ble­ment remu­ne­rada per escriure una novel·la que situï la seva trama argu­men­tal a la loca­li­tat on governa aquesta ins­ti­tució. “És perquè després, a par­tir de la novel·la, puguem fer una ruta literària pel nos­tre muni­cipi”, li va expli­car, cofoi, el regi­dor de Cul­tura.

Des del punt de vista estric­ta­ment lite­rari, l'únic que caldrà valo­rar és la qua­li­tat de l'obra i no els con­di­ci­o­nants que l'han pro­pi­ci­ada. Seria hipòcrita, doncs, espar­ra­car-se ara les ves­ti­du­res pel fet que un con­sis­tori sigui capaç de fer una pro­posta així. Al cap­da­vall de mece­nat­ges i d'obres induïdes, n'hi ha hagut sem­pre i en tots els camps, fins i tot en el camp pre­sump­ta­ment i pre­sump­tu­o­sa­ment imma­cu­lat de la cul­tura. Però sí que, arran d'un fet com aquest, es fa ine­vi­ta­ble subrat­llar l'afany obses­siu per bus­car una marca. La glo­ba­lit­zació deu haver escam­pat la por de per­dre tota carac­terística d'iden­ti­tat pròpia. I hi ha qui prova de con­ju­rar aquesta por bus­cant, de manera urgent, un ele­ment iden­ti­fi­ca­dor, exclu­siu i, si pot ser, encara millor, mate­ri­a­lit­za­ble en un pin. El cas és que es pro­paga la tema­tit­zació. Fins al punt que, si aquest ritme no decreix, d'aquí a pocs anys tot el pla­neta serà un gran parc temàtic. En anglès ja hi ha un verb, to dis­neyfy, que nomina aquest feno­men. A la manera de Dis­neyworld, en un futur tot podria tenir una con­sistència de cartró pedra: bom­bo­lles recre­a­ti­ves aptes per a un turisme de mirada super­fi­cial, ave­sat a no dis­tin­gir entre conei­xe­ment i apa­rença de conei­xe­ment. A cavall entre la novel·la i la comèdia, m'atre­veixo a sug­ge­rir un inici de novel·la per a casos com aquest: “Feia molts anys que la gent de Trem­pilàndia repre­sen­tava un paper tea­tral les vint-i-qua­tre hores del dia. Feia tants anys que fins i tot els més vells, arre­ce­rats sota les vol­tes del car­rer d'en Rodés, igno­ra­ven que exis­tis­sin altres parau­les més enllà de les que esta­ven escri­tes en el gran Guió que els ale­nava”.