La generació salvada

Que l'adolescència és l'edat més difícil només ho diuen els que l'han deixat enrere. Però els adults som grans aficionats a etiquetar els joves que transiten de la infantesa a la maduresa. Els hem dit de tot sense demanar-los mai permís. Generació play, generació perduda, generació ni-ni. La llista és tan llarga com immerescuda. L'escrutini dels joves és el passatemps preferit dels vells desmemoriats que ja no recorden la fila que feien quan es rebentaven els grans de la cara, ni el tremolor de cames que els provocaven els desafiaments del món dels grans. Per això la publicació de dos estudis profunds i reveladors sobre com són de veritat els adolescents d'avui és una molt bona notícia. El primer estudi l'ha presentat l'observatori de salut de la infància i l'adolescència Faros, vinculat a l'hospital Sant Joan de Déu. El segon, l'Institut d'Infància i Món Urbà (CIIMU). Ambdós estudis constaten el mateix: en contra del tòpic, les famílies actuals no són fàbriques de capsigranys. La primera generació que transmet els seus coneixements als progenitors, i no a la inversa com s'havia fet sempre, és també una generació tolerant, mentalment oberta a noves formes de família, que valora la fidelitat. També, i aquest és el mal, que passa poc temps amb els pares. Si els adolescents fan algun dia un informe sobre els adults segurament no ens deixaran pas tan bé.