Una de freda

He tor­nat d'Andorra una mica ala­cai­guda. No hi he pas anat a com­prar for­matge, he anat
a un Lycée a par­lar de lite­ra­tura als alum­nes. Els ado­les­cents andor­rans són com els de
tot arreu, inqui­ets, lles­tos i diver­tits, però al pati i al car­rer hi he sen­tit molt poc català. Ja sé que en un dia no es pot fer un tre­ball de camp, però m'ha fet la sen­sació que par­lava català la gent autòctona, amb llocs de tre­ball d'un cert nivell, i par­la­ven en cas­tellà els nou­vin­guts, que ocu­pen fei­nes menys qua­li­fi­ca­des. Ara allà comen­cen la cam­pa­nya elec­to­ral, espero que als polítics els pre­o­cupi i se n'ocu­pin. Em van dir que els por­tu­gue­sos, el col·lec­tiu més nombrós que hi ha, renun­cien a par­lar la seva llen­gua d'ori­gen i fins i tot a casa seva par­len cas­tellà. Això de renun­ciar a la llen­gua pròpia –materna, en deien–, és de gent mese­lla, de poc espe­rit, i espero de tot cor que no ho hagin de dir mai dels cata­lans. Ras i curt: es perd el por­tuguès i recula el català, tot i tenir l'admi­nis­tració al dar­rere i ser l'única llen­gua ofi­cial. I el cas­tellà gua­nya ter­reny. Si algú sap què hem de fer, que m'ho expli­qui.

Ah, però no tot són penes: m'he tor­nat a eixo­ri­vir pen­sant en la mani­fes­tació que hi haurà el dis­sabte 16 d'abril, a València, per rei­vin­di­car la recu­pe­ració del senyal de TV3 en aquesta part del país. Ha de ser una mani­fes­tació potent, d'aque­lles que car­re­guen les piles i que posen con­tra les cor­des els polítics! Suposo que a hores d'ara tots sabeu que en Lluís Llach hi serà i can­tarà, o sigui que com que la causa s'ho val tren­carà el silenci artístic que ell mateix es va impo­sar. Haurà de can­tar a l'aire lliure perquè el PP valencià no ha dei­xat cap local als orga­nit­za­dors. Millor: així hi cabrà més gent! Lluís Llach deia en una entre­vista que l'inde­pen­den­tisme català ara per ara no té cap líder, però que és molt impor­tant els movi­ments que hi ha al dar­rere, els de la soci­e­tat civil orga­nit­zada. És el magma de què par­lava en una altra columna, que s'està con­gri­ant i que un dia ves­sarà. I una altra molt, molt bona notícia: heu sen­tit el gran Andrés Ini­esta par­lant en català? “A poquet a poquet”, va dir. Sí senyor, bravo! Vinga, Messi, que tu també pots!