Suïcidis obligatoris

Ima­gina't, lec­tor, que estu­dies bat­xi­lle­rat. T'agrada lle­gir, o sigui que tries l'assig­na­tura Lite­ra­tura Uni­ver­sal. Si estu­dies a Cata­lu­nya, durant un any hauràs de lle­gir els sis lli­bres que ha triat el Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment, és a dir, una anto­lo­gia de poe­sia uni­ver­sal i els cinc lli­bres següents: Romanç de Tris­tany i Isolda, de Joseph Bédier; Romeu i Juli­eta, de William Shakes­pe­are; Wert­her, de J. W. Goethe; Madame Bovary, de Gus­tave Flau­bert; La meta­mor­fosi, de Franz Kafka. Sem­bla una tria prou uni­ver­sal, oi?

Cer­ta­ment, els cinc lli­bres són uni­ver­sals des del punt de vista dels gèneres, ja que hi tro­bem romanç, tea­tre, novel·la i relat. No són exac­ta­ment uni­ver­sals des del punt de vista ter­raqüi, però ja ens con­for­mem si seguei­xen el gran cor­rent de la lite­ra­tura occi­den­tal, cosa que fan, ja que pro­ve­nen de la lite­ra­tura celta, anglesa, fran­cesa i ale­ma­nya. També són prou uni­ver­sals des del punt de vista històric, ja que com­pre­nen una colla de segles i de tendències: medi­e­val, moderna, romàntica, rea­lista, fantàstica. Des del punt de vista temàtic, nar­ren històries d'amor –més aviat impos­si­bles–, adul­te­ris i la trans­for­mació d'un home en esca­ra­bat. No està mala­ment.

En canvi des del punt de vista d'un estu­di­ant de bat­xi­lle­rat poden resul­tar molt sem­blants. Des de quin punt de vista? Doncs un de molt impor­tant en aquesta edat, com és el to. Fixem-nos-hi: l'humor hi és absent, hi pre­do­mina la tragèdia, tots cinc aca­ben mala­ment. Molt mala­ment, de fet. Els set per­so­nat­ges prin­ci­pals moren: Tris­tany, Isolda, Romeu, Juli­eta, Wert­her, Madame Bovary i Gre­gor Samsa. D'aquests set, dos moren de pena, un és dei­xat morir per la família i qua­tre se suïciden: dos amb verí, un amb pis­tola i un amb punyal. El trac­ta­ment no és pas sem­pre el·líptic, ja que el suïcidi per verí està nar­rat amb un deta­llisme i una mor­bo­si­tat memo­ra­bles.

Els alum­nes que cur­sin Lite­ra­tura Uni­ver­sal l'any vinent hau­ran de lle­gir aquests matei­xos lli­bres. Però, i l'altre? Des d'aquí pro­po­sem humil­ment als asses­sors del Depar­ta­ment d'Edu­cació que es plan­te­gin intro­duir alguna obra on el pro­ta­go­nista no acabi morint de manera tràgica. Si pot ser. O això o que tin­guin el coratge de can­viar el nom de l'assig­na­tura per El Club dels Suïcides.