Itàlia

A Itàlia han començat a cele­brar i cele­bra­ran llar­ga­ment el 150è ani­ver­sari de la uni­fi­cació, el movi­ment polític i bèl·lic a con­seqüència del qual es va aca­bar cons­ti­tuint, el 1861, la república ita­li­ana. Després de les ope­ra­ci­ons mili­tars i polítiques, el mapa de reg­nes ador­mits encara en els coi­xins de l'antic règim va ser esbor­rat i subs­tituït per un estat d'ins­pi­ració rela­ti­va­ment democràtica i moderna, en la cons­ti­tució del qual les clas­ses domi­nants van posar molta cura a can­viar-ho tot perquè res no canviés. Tots sabem d'on prové la cèlebre sentència: de la millor novel·la que exis­teix sobre aquell procés, El gue­pard, de Giu­seppe Tomasi di Lam­pe­dusa. Com totes les grans novel·les, com El Qui­xot o Guerra i pau, El gue­pard conté diver­ses novel·les alhora. El nucli prin­ci­pal, però, com a l'obra de Tols­toi, és un fresc i a la vegada una reflexió de caràcter històric. El gue­pard explica el movi­ment que va gene­rar la uni­fi­cació ita­li­ana, con­tem­plat des de la sin­gu­lar pers­pec­tiva sici­li­ana, tot ins­cri­vint-lo en unes lleis uni­ver­sals dels pro­ces­sos històrics. És una lliçó de lite­ra­tura i d'història, de lec­tura impres­cin­di­ble si es vol com­pren­dre el que aquest any se cele­bra a Itàlia. Val més lle­gir El gue­pard, sens dubte, que no pas les benei­te­ries patri­o­te­res i post­fei­xis­tes que publica la premsa ber­lus­co­ni­ana. Això no vol dir que no es publi­quin també refle­xi­ons de volada, com el lúcid i impac­tant arti­cle sobre la iden­ti­tat ita­li­ana que va escriure fa uns dies Euge­nio Scal­fari a La Repub­blica. Amb els vents que bufen a Itàlia, però, és ine­vi­ta­ble que el to pre­do­mi­nant en la com­me­mo­ració sigui la ploma, l'ori­pell i el llautó, com es va poder veure en l'acte cele­brat en el més inequívoca­ment fei­xista dels monu­ments ita­li­ans, l'Altar de la Pàtria, a la plaça Venècia, de Roma. Però aquests esde­ve­ni­ments sem­pre són mul­ti­for­mes. El motor dels Fer­rari de F-1 d'aquest any s'ano­mena F-150, en al·lusió a l'ani­ver­sari. De ver­mell a ver­mell, de Gari­baldi a aquesta mera­ve­lla de la tec­no­lo­gia. A pesar de la mala època que ara passa, Itàlia és gran.