Baixar al-Assad

Els teus referèndums són dels que fan pat­xoca, líder esti­mat, fill de ton pare, lleó de Síria; als comi­cis pre­si­den­ci­als que vas con­vo­car fa uns anys, un 97,62% dels votants et van acla­mar. Hom es pre­gunta, ara, on és aque­lla majo­ria a la búlgara. O s'ha esvaït, o no havia exis­tit mai, o bé encara hi és, però el 2,38% d'opo­si­tors és de natu­ra­lesa hiperac­tiva i té el do de l'omni­presència: real­ment sem­bla­ria, si no coneguéssim l'amor del teu poble traduït en estadísti­ques, que tot un país s'alçava con­tra teu.

Sí, Bai­xar al-Assad, ja ho sé. Tu no et volies com­pli­car la vida amb la política. Tu volies ser metge oftalmòleg. Te'n vas anar a l'estran­ger a estu­diar, i ho vas haver de dei­xar quan el teu germà gran va morir en un acci­dent de cotxe. Mira, et va tocar a tu. Des de dalt de la teva perxa vas alçar les dues celles (o és una de sola?), et vas mirar el pano­rama, vas fer algu­nes refor­mes, vas inau­gu­rar espe­ran­ces, i allà et vas que­dar. Però al cap d'un temps, la gent diu que no en té prou.

Escolta, i si apro­fi­tes­sis el moment? Des que tu vas néixer, el país ha estat gover­nat sota la llei d'emergència. No seria pot­ser el moment de bus­car la nor­ma­li­tat? No creus que és arri­bada l'hora de bai­xar del burro, i de pas­sar-li a un altre la fei­xuga càrrega que et va dei­xar el teu pare dic­ta­dor? Ho pots fer d'una forma endreçadeta, no cal que Síria cai­gui en el caos. És que ja és trist que tu, que havies som­niat sal­var vides, ara mateix en liqui­dis dot­ze­nes. Per què no can­vies el teu destí fatal?