Articles

‘A butxacades'

Aquest és el títol d'un no gens vul­gar lli­bre de relats, de Joan Todó, nas­cut el 1977 a la Sènia. I edi­tat per LaBreu Edi­ci­ons. Els res­pon­sa­bles de la gesta són, entre d'altres, Ester Andorrà, Miquel Adam i Marc Romera. Me l'he empas­sat pocs dies després d'haver lliu­rat al mis­sat­ger el paquet d'ori­gi­nals d'un bon con­curs lite­rari, del qual sóc jurat: no ha estat fàcil pair qua­ranta ori­gi­nals en prosa, amb mol­tes novel·les i amb molts reculls de con­tes. Com que fa anys que m'enta­ba­nen per exer­cir de mem­bre de jurat lite­rari –deuen pen­sar: és l'única garan­tia que no es pre­sen­tarà a tal o qual premi!–, aca­bava de deci­dir que ja he pagat el peatge d'aquesta sem­pre pesada feina de jutge... sense un codi penal lite­rari que et per­meti apli­car sentències exem­plars con­tra mol­tes per­so­nes, gene­ral­ment col­ga­des sota un pseudònim, pot­ser per evi­tar que les detin­guin, que escri­uen i escri­uen i escri­uen, diar­rei­ca­ment. Consti, en tot cas, que, com a mem­bre tants anys de jurats de pre­mis lite­ra­ris, també he de fer autocrítica i dir, a l'hora de les absol­tes: “No hi ha ningú tan poruc, en el nos­tre ram, com els jurats que, per por que ens cri­ti­quin, pre­miem tex­tos aca­ba­dets, escrits amb decòrum, sense estridències... i insu­por­ta­ble­ment vul­gars'. (Res­posta en off': “queda-t'hi, a Madrid. Mai no t'hem tro­bat a fal­tar: ens feies nosa!”)

En tot cas, l'exem­ple de LaBreu Edi­ci­ons em per­met fer l'elogi de mol­tes edi­to­ri­als peti­tes del pano­rama del lli­bre en català. T'enco­ma­nen aires nous, pro­pos­tes extra­pla­netàries, coratge de qui gosa tra­duir autors de venda limi­tada, amb apos­tes, que no merei­xe­rien cap suport ban­cari, a favor de sig­na­tu­res massa poc cone­gu­des. Perquè he vis­cut des de dins tot aquest món, goso afir­mar que és d'aques­tes edi­to­ri­als d'on ha nas­cut el cor­pus de la nos­tra lite­ra­tura, ben sòlida a fe. Com que la llu­nya­nia em con­ce­deix una certa impu­ni­tat, a esto­nes penso que hau­ria d'assa­jar aquest esbós d' història que ens reve­la­ria qui ha estat qui en la cre­ació d'una bibli­o­teca cata­lana ideal –no dic allò de la collo­nada del cànon d'un tal Mr. Bloom– dels segles XX i XXI.

Acabo: el lli­bre de Joan Todó obre espais, expres­si­ons locals, nivells de llen­guatge, figu­res de ficció no gens irre­als i sen­si­bi­li­tats, com ho va fer, al seu temps. l'enyo­radíssim Jesús Mon­cada. O Maria Bar­bal. O Pep Coll. O Maria Antònia Oli­ver. O Fer­ran Tor­rent. O Emili Tei­xi­dor. O Josep Lozano. O Gabriel Janer Manila. O Ramon Comas i Madu­ell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.