Parla Pla

Enllà del colos­sal escrip­tor, per dret propi, vol­gut o no, Josep Pla va ser i segueix essent un per­so­natge volu­minós, un con­na­ci­o­nal l'enver­ga­dura del qual ni els seus ene­mics li esca­ti­men i que ha dei­xat –repe­teixo: a més d'una obra literària excep­ci­o­nal– una con­si­de­ra­ble empremta al magí de molta gent. En bona part la cosa es deu a la seva acti­tud davant les coses de la vida, cone­gu­des a par­tir de les dues bio­gra­fies que es va per­me­tre: una, feta mida, mig fabu­lada als lli­bres, i l'altra, verídica, que anem sabent cada vegada que un estudiós o un que li va ser a prop en publica alguna cosa. Dei­xem els estu­di­o­sos i els que per par­lar (major­ment) d'ells han escrit sobre Pla, i anem als dos únics que ens han apro­xi­mat a la per­sona: Josep Mar­ti­nell, fa temps i ja no el tenim, i sobre­tot i més recent­ment Josep Valls amb uns quants lli­bres. Ben pocs per a un per­so­natge tan popu­lar; n'hi hau­ria hagut algun altre si hi hagués estat a temps, si hagués sabut expli­car-ho... Amb en Valls s'aple­guen les tres con­di­ci­ons per poder-nos tes­ti­mo­niar, en aquest cas sobre Pla, però el tema podria ser un altre: curi­o­si­tat que, quan la sent, és intensa i mili­tant; memòria con­si­de­ra­ble per rete­nir els détails: un adjec­tiu, un gest o una mania, i la solvència per expli­car-ho, és a dir, la cuina que en fa perquè, lle­gint-lo, ho assa­bo­rim amb gust. Ara, amb Josep Pla oral, Valls ens ser­veix 183 píndo­les esco­lli­des d'entre les pro­fe­ri­des per l'escrip­tor al llarg dels vuit anys que va trac­tar-lo.