Jackie Chan

Han anun­ciat la teva mort i has gene­rat un enre­nou de ca l'ample. L'anunci gam­berro s'ha con­ver­tit en tren­ding topic i ha inflat les xar­xes soci­als. No es tracta del pri­mer cas; les defun­ci­ons fal­ses de famo­sos són sem­pre un gran esquer, perquè ja sabem que en tota la vida no hi ha titu­lar més gros que la mort. Després tu has des­men­tit la notícia, però la polèmica està por­tant cua; fins a quin punt és ètic inven­tar-se coses d'aques­tes, enga­nyar la gent de bona fe, etc.

He vist algu­nes de les teves pel·lícules, Jackie Chan, i la veri­tat és que no m'ho he pas­sat mala­ment. Les cas­ta­nyes i els bolets són sem­pre molt físics, molt car­nals, però els impli­cats solen sobre­viure, i això fa més dige­ri­ble el teu sen­tit de l'humor inno­cen­tot. Ten­dei­xes a com­bi­nar l'heroi i l'anti­he­roi en el mateix per­so­natge, sovint el que tu repre­sen­tes, i li fas fer grans ges­tes a força de fer el més estre­pitós dels ridículs. En gene­ral, no prens el pèl, sinó que com­par­tei­xes la presa del pèl.

Molts dels teus fans es van sen­tir traïts ahir, quan la falsa nova es va conèixer. No entenc el perquè. Tot ple­gat des­til·lava la par­ti­cu­lar empremta del teu sar­casme. La supo­sada causa de la defunció era excés d'estrès, i s'hi citava el con­dol del pre­si­dent Obama. Si els teus admi­ra­dors de debò s'hagues­sin pres la molèstia de seguir amb atenció els teus films, no hau­rien cre­gut que era cert. Perquè si algun dia mors, que encara està per veure, immor­tal actor, l'espec­ta­cle
de bufe­ta­des i rio­tes
serà a la força molt més gran.