L'endemà del dissabte

El 2009, el novel·lista nord-ame­ricà Nic­hol­son Baker va publi­car un arti­cle tan llarg com impla­ca­ble­ment irònic a la revista The New Yorker sobre el que ales­ho­res es con­si­de­rava el lec­tor de lli­bres digi­tals defi­ni­tiu: el Kindle 2 d'Ama­zon. Per començar, li va des­a­gra­dar el color de la pan­ta­lla: “Com una vista per­ma­nent d'un dia ennu­vo­lat”. A més, s'hi per­dien les il·lus­tra­ci­ons dels lli­bres il·lus­trats; i pel que feia als lli­bres científics espe­ci­a­lit­zats –con­si­de­rats ido­nis, a causa del seu preu (que pot pujar fins a 4.000 dòlars per volum), per a la venda digi­tal– els dia­gra­mes del tot impres­cin­di­bles hi eren del tot il·legi­bles. A més a més, Baker va des­co­brir que no podia bai­xar les obres de certs autors mun­di­al­ment cone­guts com ara Vla­di­mir Nabokov, Gra­ham Gre­ene, Tho­mas Pync­hon i Saul Bellow, com tam­poc segons quins clàssics moderns, entre ells El lloro de Flau­bert, La taronja mecànica i El per­fum. Baker va arri­bar a la con­clusió que es podia pres­cin­dir per­fec­ta­ment del Kindle o de qual­se­vol altre lec­tor de lli­bres digi­tals.

Des d'ales­ho­res, però, les ven­des de lli­bres electrònics s'han dis­pa­rat als Estats Units –se'n van ven­dre 116% més el 2010 que l'any ante­rior– però no pas a Europa. Per exem­ple, m'han dit que a Ale­ma­nya, en Ruiz Zafón, tot i haver venut cen­te­nars de milers d'exem­plars de lli­bres amb lloms, només n'ha venut un (un!) en for­mat digi­tal.

De manera que jo mirava els lli­bres electrònics amb una dis­plicència ben bake­resca fins fa ben poc, quan una edi­tora nord-ame­ri­cana d'e-books va publi­car l'ori­gi­nal anglès del meu últim títol en català. En una set­mana aquell ha arri­bat a les boti­gues nord-ame­ri­ca­nes i britàniques d'Ama­zon, i tot seguit a les iBo­oks­to­res d'aquests dos països a més de les de França, Ale­ma­nya i Austràlia. És a dir, en un tres i no res s'ha posat a l'abast ins­tan­tani de 536 mili­ons de per­so­nes. I si algun lec­tor vol una edició impresa, només ha de cli­car al botó cor­res­po­nent i rebrà a casa un totxo com els de tota la vida. Dos autors angle­sos resi­dents a Cata­lu­nya ja m'han feli­ci­tat per haver-me apun­tat a l'e-book revo­lu­tion, farts com estan de les vel·leïtats i vacil·laci­ons dels seus edi­tors britànics. A Cata­lu­nya, però –on, al meu humil parer, els edi­tors són més espa­vi­lats– pot­ser no cal que els autors bus­quin un enllaç diguem-ne directe amb els lec­tors a través de la xarxa –encara!