Uniformitat

Tot i que dis­tin­gia ben bé cada nena de les mon­ges mal­grat que por­tes­sin la mateixa fal­di­lla de qua­dres esco­ce­sos, els uni­for­mes només m'han agra­dat a car­nes­tol­tes o com a dis­tin­tius dels super­he­rois. Em vaig alli­be­rar quan ja no m'obli­ga­ven a por­tar bata a classe. Encara molt més quan vaig tor­nar l'uni­forme mili­tar. Vaig parar el gol que entrava per l'escaire quan la direcció em va insi­nuar que podria posar-me l'uni­forme quan tre­ba­llava de bidell en un ins­ti­tut, al moment en què la Gene­ra­li­tat va assu­mir les com­petències d'Edu­cació. No sé si hi ha cap avan­tatge a recu­pe­rar l'uni­forme, però crec que ence­tar aquest debat quan la dinàmica social ja l'ha superat és com ficar un ratolí en una roda giratòria. Molta ener­gia gas­tada per no res.