Salut

Dijous passat, Jordi Panyella ens explicava en aquest diari que la justícia ha condemnat el Servei Català de la Salut a indemnitzar amb 10.000 euros una parella de germans perquè el primer de gener del 2007 al servei d'urgències de l'hospital de Sant Pau els van extraviar la mare dos cops.

La data no és accessòria. Érem al període de les vacances nadalenques. Potser el servei anava curt de personal o hi va rebre una allau de pacients. No ho sé, perquè per al nucli de la història és irrellevant. El fet és que, segons la justícia, el servei d'urgències de Sant Pau va fallar i ara el govern català haurà de pagar una indemnització per danys morals. Tot i que encara es pot recórrer contra la sentència.

I ara, ¿s'imaginen què pot passar si arran de la retallada que planifica el govern català (ben a contracor, d'això no n'hi ha cap dubte) el servei es deteriora? ¿S'imaginen què pot passar si la justícia rep una allau de reclamacions de pacients que se senten –o han estat– mal atesos per falta de personal? És a dir: potser el que s'estalviarà per una banda s'haurà de dedicar a compensar uns pacients cada cop més decidits a anar als tribunals.

Seria lamentable. Sobretot perquè la sanitat catalana és, llistes d'espera a banda, molt bona. Fa cent anys el nostre país patia la segona taxa de mortalitat més elevada d'Europa, després de Rússia. Ara, aquesta taxa és de les més baixes del món ric. Els metges no es queixen perquè hagin de treballar més o amb menys recursos, sinó perquè no volen que en uns mesos es perdi tot el que ha costat dècades aconseguir.