Gagarin

Vas ser el primer home a l'espai, i en el moment d'escriure això fa exactament cinquanta anys de la teva gesta. Tots sabem que es tractava d'una operació de propaganda, d'una aposta d'imatge que els soviètics van guanyar i que els nord-americans van perdre. Però avui, quan les victòries de l'ahir han estat derrotades per la piconadora de la història, l'herència és una altra. De forma simbòlica, tu ens vas fer entrar en la modernitat, vas marcar la meitat del segle amb un gir que apuntava a les estrelles.

Quan et vas enlairar eres un perfecte desconegut. A l'hora d'aterrar, en canvi, ja eres portada a tot el món. Havies estat el primer a fer una cosa –això sempre és notícia–, però sobretot el primer a fer una cosa del tot revolucionària. Havies desafiat els astres, i per primer cop un home veia la Terra com si fos un Déu. D'alguna manera, tu vas acabar amb el món tradicional, el del pagès, el que toca de peus a terra i es malfia del firmament perquè li porta molts temors, moltes pors i molts disgustos.

De seguida vas mostrar que eres un mortal de carn i ossos. Diuen que, quan vas aterrar amb el casc i la granota taronja, et vas adreçar a un pobre pagès, i li vas engegar un terrenal “Sóc rus com tu, l'únic que necessito és un telèfon”. Et van passejar en gires triomfals, i tu insisties que només volies tornar a l'espai, que volies entrar en un coet. No t'ho van deixar fer. Al cap de poc, vas morir en un tràgic i enigmàtic accident d'avió. I és així com ens vas ensenyar que tot el que puja cau, i que sic transit gloria mundi.