Històries de sants

“Això era quan nos­tros­se­nyor i sant Pere ana­ven pel món. Un dia nos­tros­se­nyor va entre­te­nir-se a pre­di­car en un poble, i men­tres­tant sant Pere, que tenia gana, ell que va i d'ama­gat entra a casa d'una veïna i es fa fer una truita; però, així que se l'anava a men­jar, veu que nos­tros­se­nor venia. Alla­vo­res, ell que diu a la veïna: Cui­teu, poseu-me-la aquí a la gorra. I, com que la truita era bullenta, al treure-se-la després, amb la truita van seguir els cabells i tot. I sem­pre més va ser calb”. Així explica el Ron­da­llari català la calvície de sant Pere i així ho recorda Bienve Moya, aquest vila­noví addicte a les tra­di­ci­ons popu­lars, en el seu lli­bre Una mà de sants (La Magrana) que ahir va pre­sen­tar a la lli­bre­ria Ber­trand de Bar­ce­lona en com­pa­nyia dels seus dos amics Josep Bar­galló i Manuel Cuyàs. Amb aquest lli­bre Moya ha ree­di­fi­cat una tro­po­lo­gia de sants però, ep: sense voler donar cap lliçó exem­plar ni voler sal­var cap ànima, que és el que han vol­gut fer tra­di­ci­o­nal­ment les tro­po­lo­gies reli­gi­o­ses.

Bienve Moya, “un tas­ta­o­lle­tes capaç d'expli­car la vida en totes les seves vari­e­tats”, va dir Bar­galló, que, com l'autor, és “del Llo­bre­gat avall ”, ha escrit la història de la història de la vida de sis sants que ens són molt pro­pers: sant Antoni d'Egipte, santa Àgata, sant Cristòfol, sant Jordi, sant Pere i sant Medir, bar­re­jant les lle­gen­des de més de dos mil anys d'història. “Ha con­ver­tit cada una d'aques­tes vides en un relat on hi ha aven­tu­res, amors, viat­ges, coses sagra­des, coses gens sagra­des i, sobre­tot, molt ero­tisme, sadisme i maso­quisme”, va recor­dar Manuel Cuyàs. I és que les vides de sants són de tot menys avor­ri­des i ens recor­den les tra­di­ci­ons popu­lars i dese­nes de dites cone­gu­des que ja ni sabíem d'on venien; per exem­ple, que santa Àgata, d'extrema bellesa i a qui li van tallar els pits perquè no va acce­dir al desig sexual dels qui mana­ven, és la patrona de les dones lac­tants, que sant Cristòfol, un gegant, és el patró dels con­duc­tors perquè va aga­far Jesús a coll per cre­uar el riu o que sant Antoni d'Egipte, el pietós ermità amant dels ani­mals, se'l dibuixa amb un por­quet perquè per cele­brar que havia gua­rit la filla d'un patrici de Bar­cino guarí, pel mateix preu, un por­quet que només tenia tres potes.