Històries de sants

“Això era quan nostrossenyor i sant Pere anaven pel món. Un dia nostrossenyor va entretenir-se a predicar en un poble, i mentrestant sant Pere, que tenia gana, ell que va i d'amagat entra a casa d'una veïna i es fa fer una truita; però, així que se l'anava a menjar, veu que nostrossenor venia. Allavores, ell que diu a la veïna: Cuiteu, poseu-me-la aquí a la gorra. I, com que la truita era bullenta, al treure-se-la després, amb la truita van seguir els cabells i tot. I sempre més va ser calb”. Així explica el Rondallari català la calvície de sant Pere i així ho recorda Bienve Moya, aquest vilanoví addicte a les tradicions populars, en el seu llibre Una mà de sants (La Magrana) que ahir va presentar a la llibreria Bertrand de Barcelona en companyia dels seus dos amics Josep Bargalló i Manuel Cuyàs. Amb aquest llibre Moya ha reedificat una tropologia de sants però, ep: sense voler donar cap lliçó exemplar ni voler salvar cap ànima, que és el que han volgut fer tradicionalment les tropologies religioses.

Bienve Moya, “un tastaolletes capaç d'explicar la vida en totes les seves varietats”, va dir Bargalló, que, com l'autor, és “del Llobregat avall ”, ha escrit la història de la història de la vida de sis sants que ens són molt propers: sant Antoni d'Egipte, santa Àgata, sant Cristòfol, sant Jordi, sant Pere i sant Medir, barrejant les llegendes de més de dos mil anys d'història. “Ha convertit cada una d'aquestes vides en un relat on hi ha aventures, amors, viatges, coses sagrades, coses gens sagrades i, sobretot, molt erotisme, sadisme i masoquisme”, va recordar Manuel Cuyàs. I és que les vides de sants són de tot menys avorrides i ens recorden les tradicions populars i desenes de dites conegudes que ja ni sabíem d'on venien; per exemple, que santa Àgata, d'extrema bellesa i a qui li van tallar els pits perquè no va accedir al desig sexual dels qui manaven, és la patrona de les dones lactants, que sant Cristòfol, un gegant, és el patró dels conductors perquè va agafar Jesús a coll per creuar el riu o que sant Antoni d'Egipte, el pietós ermità amant dels animals, se'l dibuixa amb un porquet perquè per celebrar que havia guarit la filla d'un patrici de Barcino guarí, pel mateix preu, un porquet que només tenia tres potes.