Tal i tal

Com que diven­dres que ve és diven­dres sant i no hi ha diari m'avanço avui a par­lar del Dia del Lli­bre, que està per caure. L'endemà de Sant Jordi els mit­jans de comu­ni­cació fan un rànquing amb els lli­bres més venuts. Si la teva obra, que pot­ser t'ha cos­tat sang, suor i llàgri­mes, no surt en aquesta llista, vol dir que mala­ment: d'aquesta mania de posar notes i de com­pe­tir no se'n salva ni la lite­ra­tura! L'afor­tu­nat best-seller sol ser un lli­bre pre­miat o l'obra d'un escrip­tor mediàtic, publi­cats per una edi­to­rial amb pres­tigi, sem­pre amb molta publi­ci­tat. Però d'un temps ençà hi ha un feno­men molt interes­sant, que és el nai­xe­ment d'un nom­bre impor­tant d'edi­to­ri­als peti­tes. Són micro­e­di­to­ri­als mena­des per una o dues per­so­nes, amb un capi­tal molt modest, però capa­ces de col·locar al mer­cat dels lli­bres, tan satu­rat, obres dife­rents. Aques­tes peti­tes edi­to­ri­als són al món del lli­bre el que les peti­tes caves fami­li­ars són als dels vins: un té la sen­sació que el jove edi­tor s'està dret a la impremta, a peu de màquina, per salu­dar i rebre amb entu­si­asme cada lli­bre que surt, com abra­ces el fill que t'acaba de néixer. I publi­quen obres insos­pi­ta­des, peti­tes per­les, rares, ori­gi­nals: una tra­ducció ja intro­ba­ble, una obra pot­ser menor però deli­ci­osa d'un gran autor... I sem­pre amb unes edi­ci­ons –tipus de paper, for­mat, lle­tres i cap­lle­tres– molt acu­ra­des. És llo­a­ble que en temps de crisi hi hagi per­so­nes que s'embran­quin en pro­jec­tes com aquests: jo els admiro i els ho agra­eixo molt.

Després hi ha el feno­men dels autors locals. Diuen, els mit­jans: el lli­bre més venut ha estat tal i a Tor­tosa (o a Puig­cerdà o a Reus) també han tri­om­fat els autors locals tal i tal. Curi­o­sa­ment a Bar­ce­lona no n'hi ha, d'autors locals, o no sur­ten mai, pot­ser perquè els altres se'ls men­gen, i és una llàstima, perquè aquests autors són veus molt interes­sants, que cusen fort el tei­xit lite­rari del país.

A veure si el dia de Sant Jordi, entre l'allau de lli­bres, som capaços de tro­bar a les para­des una d'aques­tes edi­to­ri­als peti­tes i una obra d'un autor local. I, si no, l'endemà a les lli­bre­ries, que per sort venen lli­bres tot l'any.