Jo també sóc valencià

Per fer pro­pa­ganda de la mani­fes­tació que es farà demà a València en suport a Acció Cul­tu­ral del País Valencià i con­tra el tan­ca­ment de les emis­si­ons de TV3, aquests dies veiem anun­cis en què diver­ses per­so­na­li­tats públi­ques pro­nun­cien la frase “El País Valencià és el meu país”. No són pas valen­ci­ans de nai­xe­ment, sinó de sen­ti­ment, com Lluís Llach, que, per un con­flicte simi­lar al d'ara, va pro­nun­ciar la frase en els seus con­certs finals a Ver­ges. Podria subs­criure-la ple­na­ment. Puc dir, per diver­sos motius, que el País Valencià és el meu país, sense caure en l'exa­ge­ració ni en l'opor­tu­nisme. Per raons mera­ment per­so­nals, que pot­ser són les menors, com ara el fet que, al País Valencià, sem­pre m'hi he sen­tit a gust i ben aco­llit. Perquè tinc amics valen­ci­ans, alguns de fa més de trenta anys i d'altres de més recents, amb qui m'entenc i per­cebo una espe­cial com­pli­ci­tat. Amics de Pedre­guer i de Vinaròs, d'Ala­cant i de Xàtiva, d'Oliva i de València. Més endins batega allò que un expe­ri­menta con­tem­plant el pai­satge del País Valencià –el que encara no ha arra­sat l'espe­cu­lació–, sen­tint les vocals clares i la música ale­gre de la seva antiga llen­gua, que és la nos­tra. Les cer­te­ses que dóna tot això, tan contràries a la doc­trina ofi­cial que ha empas­ti­fat el País Valencià aquests últims anys i que ha pretès con­ver­tir la men­tida i la cari­ca­tura en veri­tat. Si al País Valencià la llum no tingués la inten­si­tat que té, si els valen­ci­ans no posseïssin l'espe­rit irònic i joiós que pos­se­ei­xen, si el pai­satge no fos tan bell, aquesta onada de fal­se­dat i demagògia que ha cobert la soci­e­tat valen­ci­ana els últims anys encara seria més vis­cosa i repug­nant. Però la llum és impa­ga­ble; la iro­nia, secu­lar; i el país, esplèndid, i tot això dóna força per resis­tir, per com­ba­tre, per opo­sar-se a la nàusea que pro­voca aquesta cort de delinqüents i de traïdors que ara esprem el país com una taronja. Demà no seré pas als car­rers de València, a la mani­fes­tació, sinó molts quilòmetres al nord, però tant se val, sapi­gueu que jo també sóc valencià.