En defensa del peatge

En la ja quo­ti­di­ana llista de reta­lla­des, encara no hem tin­gut notícia de l'apar­tat d'infra­es­truc­tu­res. Més enllà d'indi­rec­tes i d'avi­sos pun­tu­als, falta la tiso­rada clara, explícita, de les inver­si­ons en car­re­te­res, fer­ro­car­rils, etcètera. Seria interes­sant que, posats a assu­mir que no es pot arri­bar a tot arreu, almenys afrontéssim amb seri­e­tat un debat sobre pri­o­ri­tats, pen­sa­des en clau de futur i en clau de país –és a dir, sens loca­lis­mes i sense pen­sar el curt ter­mini– i també un debat sobre finançament d'infra­es­truc­tu­res. Inclòs, és clar, el peatge, si pot ser sense demagògies.

No vull defen­sar el peatge que patim ara –par­cial, dis­cri­mi­na­tori, sobre unes infra­es­truc­tu­res més que amor­tit­za­des–, però sí el peatge com a con­cepte, en la mesura que per­met reper­cu­tir el cost –o part del cost– d'una infra­es­truc­tura en l'usu­ari. Les alter­na­ti­ves apli­ca­des en alguns casos –allò del peatge a l'ombra– fan que tots paguem el peatge, fins i tot quan l'usu­ari és algú que no paga els impos­tos aquí. I això, en un país de pas com el nos­tre, no és poca cosa. I per als de casa és una sub­venció enco­berta.

Pot­ser un plan­te­ja­ment intel·ligent del peatge –és a dir, sense els abu­sos que conei­xem molt bé– per­me­tria aguan­tar millor aquesta etapa de vaques fla­ques. Que, s'ha de dir tot, mai no han estat gaire gras­ses, i no deu ser per falta de la pas­tura dels nos­tres impos­tos...