República

Ahir es van com­me­mo­rar els 80 anys de la pro­cla­mació de les repúbli­ques. La cata­lana, efímera, i l'espa­nyola, que va durar una mica més i va aca­bar en punta. Aques­tes efemèrides de número rodó con­vi­den al record, a la nostàlgia i a la memòria històrica, i és bo que sigui així sem­pre que la nostàlgia no ens difu­mini el record d'una rea­li­tat que no sem­pre resulta tan ideal com ima­gi­nem, espe­ci­al­ment aquells que, per motius d'edat, només l'hem vis­cut d'oïdes o de lle­gi­des i tenim tirada a la miti­fi­cació. Amb el tema repu­blicà passa això. Hi ha alguns cata­lans que per com­me­mo­rar el 14 d'abril tenen tendència a des­ple­gar amb ale­gria ban­de­res tri­co­lors. Em refe­reixo a la tri­co­lor amb fran­ges ver­me­lla, groga i morada que va iden­ti­fi­car la democràcia espa­nyola dels anys trenta. La des­ple­guen com si fos una ban­dera pre­fe­ri­ble a l'actual ense­nya cons­ti­tu­ci­o­nal, roji­gualda, estan­quera o par­rac, com pre­fe­riu ano­me­nar-la segons el nivell de ràbia que us pro­vo­qui. La República espa­nyola no va ser pas millor per a Cata­lu­nya que el règim actual. Va començar amb el senyor Azaña com un ZP avant la
let­tre, pro­me­tent accep­tar la volun­tat dels cata­lans, va con­ti­nuar amb l'esta­tut reta­llat i va aca­bar amb el mateix
senyor recor­dant aque­lla memo­ra­ble frase que sosté que l'única manera de con­tro­lar els cata­lans és bom­bar­de­jar Bar­ce­lona cada 50 anys. No ens fem il·lusi­ons. Espa­nya és un arte­facte polític fet con­tra els interes­sos de Cata­lu­nya, adopti la forma que adopti. Per això, la millor ban­dera per bran­dar no és pas la tri­co­lor sinó qua­tre bar­res amb estre­lla solitària sobre tri­an­gle blau. La resta són romanços. O auto­en­gany.