Articles

Culpables impunes

“Darrere de la crisi hi ha la xerrameca que ha seduït des de ciutadans amb la síndrome Media Markt (“jo no sóc tonto!”) fins a governs d'arreu del món tocats per l'efecte L'Oréal (“perquè jo ho valc!”)”

El diu­menge 10 d'abril, TV3 va eme­tre al pro­grama 30 minuts un repor­tatge sobre per­so­nes que, a més d'haver vist com els embar­ga­ven del seu habi­tatge hipo­te­cat, encara devien diners al banc perquè el valor actual de la pro­pi­e­tat ja no tenia res a veure amb el que es va taxar fa sis o set anys. El que vaig veure em va depri­mir i negui­te­jar alhora. Recordo la mirada atònita d'un noi peruà que havia com­promès la seva ger­mana amb un aval ban­cari per adqui­rir un habi­tatge: ara el pis ja no era seu, i sa ger­mana devia més de 200.000 euros al banc. Tots dos esta­ven sense feina. Com va poder pas­sar, una cosa així? Convé recor­dar que cap a l'any 2005 els gos­sos, els gats i fins i tot els hàmsters es lli­ga­ven amb llon­ga­nis­ses. Tot ple­gat va tenir con­seqüències, i estan per­fec­ta­ment iden­ti­fi­ca­des. Ningú no dubta, si més no, de tres coses: a) els bancs van actuar d'una manera irres­pon­sa­ble tot con­ce­dint hipo­te­ques al 120% sobre un preu ja inflat (a les quals, a més, afe­gien un pack de des­pe­ses com­ple­mentàries: asse­gu­ran­ces de tota mena, crèdits per­so­nals); b) molts par­ti­cu­lars van jugar d'una manera absurda tot repe­tint vells i ridículs tòpics que després s'han hagut d'empas­sar amb pata­tes, com ara “llo­gar és llençar els diners!” (ara paguen la mateixa hipo­teca per un pis que val la mei­tat, i que con­ti­nua ¨–i con­ti­nuarà– bai­xant de preu); c) l'estat va aca­bar sent el gran bene­fi­ci­ari d'aquests des­propòsits: cada transacció immo­biliària era un fabulós pes­sic. Per això no només va tole­rar la farsa, sinó que la va fomen­tar (amb esquers fis­cals per a la com­pra d'un habi­tatge, per exem­ple).

Però, i els cul­pa­bles que han que­dat impu­nes? Penso, entre altres, en les empre­ses de taxació: esta­ven al començament de la cadena de dis­fun­ci­ons que ens ha por­tat fins aquí. Vull dir que tot comença quan algú diu que un entresòl de 50 metres qua­drats a la Meri­di­ana val 300.000 euros i hi ha algun des­gra­ciat que s'ho creu i demana la cor­res­po­nent hipo­teca a un direc­tor de sucur­sal bancària que, tot con­te­nint el riure dis­si­mu­la­da­ment, ens ofe­rirà, a més, una mor­te­rada com­ple­mentària perquè reno­vem el cotxe i com­prem mobles nous. Sense aquell informe fan­tasiós el tra­jecte que por­tava cap al car­reró sense sor­tida que comen­tem no hau­ria seduït tants incauts. S'ha fet alguna cosa seri­osa per evi­tar que això torni a pas­sar? S'ha expe­di­en­tat alguna d'aques­tes empre­ses per haver actuat fre­gant deter­mi­na­des figu­res penals vigents, com ara la maqui­nació per alte­rar el preu de les coses?

Però encara hi ha un cul­pa­ble més abs­tracte i difícil d'iden­ti­fi­car, un agent dis­tor­si­o­na­dor que és alhora eteri i apa­ratós: el llen­guatge (pseudo)econòmic amb què s'han dit i es con­ti­nuen dient ruca­des de l'alçada d'un cam­pa­nar, pre­fe­ri­ble­ment amb l'ajut del sinis­tre Power Point. Dar­rere de la crisi hi ha aquesta xer­ra­meca que ha seduït des de ciu­ta­dans amb la síndrome Media Markt (“jo no sóc tonto!”) fins a governs d'arreu del món tocats per l'efecte L'Oréal (”perquè jo ho valc!”). Òbvi­a­ment, no em refe­reixo a l'eco­no­mia en un sen­tit acadèmic sinó a les ver­si­ons trash d'aquesta que es fan a còpia d'imi­tar-ne la musi­queta. Fixem-nos, per exem­ple, en la frase següent: “Després de la rup­tura a l'alça del tri­an­gle des­cen­dent, l'acció ha ini­ciat un nou movi­ment late­ral d'acu­mu­lació que, en el seu desen­vo­lu­pa­ment, ha adop­tat la forma de tri­an­gle simètric”. Aquest frag­ment per­tany a una anàlisi borsària publi­cada per una impor­tantíssima con­sul­to­ria. El més enigmàtic, però, no són les pre­mis­ses que aca­bem de deta­llar, sinó la con­clusió habi­tual d'aquests sin­gu­lars sil·logis­mes: “Per tant, acon­se­llem...” (ven­dre, com­prar o el que sigui). “Per tant”!?

Ara s'asse­gura que ningú no va pre­veure l'actual crisi perquè, en el seu ves­sant finan­cer, no tenia pre­ce­dents simi­lars. Repas­sem alguna de les enigmàtiques anàlisis rea­lit­za­des pels experts l'any 2000. Quan l'Íbex, arros­se­gat supo­sa­da­ment per la cai­guda cons­tant de valors del Nas­daq, va arri­bar a extrems baixíssims, la majo­ria dels experts van reco­ma­nar treure par­tit de les nom­bro­ses gan­gues exis­tents als mer­cats. Les gan­gues, però, es van enca­par­rar a con­ti­nuar la seva imper­tor­ba­ble dava­llada. El més curiós és que, cap a finals de novem­bre i començaments de desem­bre, els matei­xos experts expli­ca­ven el feno­men en sen­tit invers: les gan­gues sem­pre són peri­llo­ses. Doncs que bé! Par­tint d'aques­tes claus és força difícil equi­vo­car-se: els matei­xos fac­tors que acon­se­llen adqui­rir un valor són emprats poste­ri­or­ment per des­a­con­se­llar el fet d'haver-lo com­prat.

Un dels mirat­ges més cri­da­ners dels temps que ens han tocat viure con­sis­teix a creure que el futur es pot pre­dir com aquell qui pela man­da­ri­nes. Amb mitja dot­zena de power­points i un parell d'experts, no hi ha cap zona de la rea­li­tat, per com­plexa i ombrívola que sigui, que no pugui ser des­mun­tada com una sim­ple joguina. Para­do­xal­ment, aquesta acti­tud més o menys posi­ti­vista no ens està por­tant a una con­fiança més gran en la ciència i en el pen­sa­ment crític, sinó a un irra­ci­o­na­lisme difús i cada cop més difícil de com­ba­tre (pre­ci­sa­ment perquè no és per­ce­but com una nova forma d'irra­ci­o­na­lisme). La immensa majo­ria dels joves euro­peus tenen un domini de les noves tec­no­lo­gies molt supe­rior a la dels seus pares; però, simultània­ment, també estan temp­tats per un seguit d'acti­tuds insen­sa­tes que la gene­ració dels seus pro­ge­ni­tors ni tan sols va pren­dre en con­si­de­ració. És així com el balanç es qua­dra a zero.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.