Grècia i la universitat

El cine­asta Jean Luc Godard indi­cava a propòsit de la crisi econòmica: “Resulta absurd que Europa cri­ti­qui Grècia, quan històrica­ment li devem tot. Li devem la filo­so­fia, la tragèdia i la democràcia. Europa hau­ria de pagar per­ma­nent­ment a Grècia pel que ens ha donat”. La decla­ració enllaça amb la doble crisi que viu la uni­ver­si­tat. Els rec­tors han anun­ciat que la política de reta­lla­des supo­sarà la fusió d'estu­dis i la pos­si­ble pèrdua dels llocs de tre­ball més febles. El futur de la ins­ti­tució sem­bla hipo­te­cat. Aquesta crisi econòmica enllaça amb una altra de més pro­funda que té a veure amb el menys­preu que la ins­ti­tució ha tin­gut per algu­nes de les apor­ta­ci­ons que Grècia ha ofert al conei­xe­ment.

Els lli­bre­ters han venut, aquest Sant Jordi, un lli­bre de Jordi Llo­vet titu­lat Adéu a la uni­ver­si­tat; se'ns hi recorda que el camí ori­en­tat a con­ver­tir la uni­ver­si­tat en una pla­ta­forma d'espe­ci­a­lit­zació i d'accés al mer­cat labo­ral ha minat una de les bases més sòlides de la ins­ti­tució: el desig de saber i el seu arre­la­ment en una cul­tura humanística. Llo­vet va ser catedràtic de lite­ra­tura com­pa­rada a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona fins que va dema­nar la pre­ju­bi­lació, en des­a­cord amb els camins que seguia la ins­ti­tució. El seu lli­bre pot ser vist com la ven­jança per­so­nal con­tra una uni­ver­si­tat que ha confós els prin­ci­pis de la recerca científica amb els de la humanística. Llo­vet, però, es mos­tra taxa­tiu amb els seus plan­te­ja­ments. La uni­ver­si­tat ha patit un procés de frag­men­tació del conei­xe­ment que l'ha empo­brida. El nivell edu­ca­tiu és molt baix i està poc pen­dent de la gran tra­dició clàssica. Els ins­tru­ments d'ava­lu­ació en grup dins l'àmbit científic han per­ver­tit la recerca indi­vi­dual en les huma­ni­tats. La buro­cra­tit­zació ha esca­nyat el tre­ball dels pro­fes­sors i la seva pos­si­bi­li­tat de dedi­car-se a l'estudi. La vida intel·lec­tual ha des­a­pa­re­gut i s'ha impo­sat un horitzó pragmàtic basat en la gestió.

Algu­nes de les afir­ma­ci­ons són dis­cu­ti­bles i exces­si­ves, però el seu text pro­posa un pro­fitós debat sobre l'abast veri­ta­ble d'aquesta altra crisi uni­ver­sitària. Ens demos­tra que la solució no depèn només de l'eco­no­mia, sinó de com repen­sar el lle­gat que la uni­ver­si­tat ha de tenir en el futur de la soci­e­tat. Hi ha qui pensa que el futur passa per crear bons espe­ci­a­lis­tes, Llo­vet pensa que no hi poden haver bons pro­fes­si­o­nals sense una base humanística. Godard tenia raó, no podem menys­prear Grècia.