La Pasqua irlandesa

Cada vegada que arriba la Setmana Santa no puc evitar recordar el Rising irlandès. L'aixecament de 1916 aixafat pels anglesos sense pietat. Un intent d'assolir la independència que, tot i no reeixir, va establir les bases que van permetre aconseguir-la pocs anys després. Ja ho va dir John Mahaffy, un professor del Trinity College durant el segle XIX: “A Irlanda l'inevitable no passa mai, però l'inesperat hi passa sovint”. Una frase avui més vigent que mai.

Sempre he admirat la Pasqua irlandesa de 1916. Una revolució feta per poetes, quina meravella! Una colla de patriotes esbojarrats que van emprendre una quimera, quan la majoria veia immutable la pertinença a l'Imperi Britànic. La reacció anglesa va ser brutal, amb execució dels poetes que van liderar la revolta inclosa. Com va escriure Ulick O'Connor: “Quan un gran poder és amenaçat, les seves reaccions vers un poble petit són dictades més pel pragmatisme que per la justícia”. El que semblava una acció inútil va ser el punt de partida d'un procés sense retorn vers la independència.

Són molts els líders i precursors d'aquella revolta que mereixen ser esmentats. Permeteu-me recordar-ne alguns mitjançant les seves paraules. Charles Stuart Parnell: “Ningú no té dret a fixar els límits d'una nació. Ningú no té dret a dir a un poble ‹fins aquí pots arribar›”.

Tom Kettle: “L'autogovern és l'art de portar correctament els teus propis negocis. L'unionisme és l'art de portar malament els negocis d'un altre”.

James Connolly, adaptant els mots de Camille Desmoulins: “Els grans semblen grans perquè nosaltres estem de genolls. Aixequem-nos!”

Padraic Pearse: “Es pensen que han comprat la meitat de nosaltres i que han intimidat l'altra meitat. Es pensen que ho tenen tot controlat, que ho tenen tot previst; que babaus, que babaus, que babaus!”

Roger Casement: “Un home pot lluitar contra un país i les seves polítiques, i tanmateix no odiar pas cap individu d'aquell país”.

Cada Setmana Santa em reneix l'admiració per l'aixecament irlandès de 1916. Torno a fullejar els llibres que en parlen i no puc evitar la comparació. Feu la prova i torneu a llegir les frases dels herois irlandesos aplicades a Catalunya.

Fa cent anys, alguns irlandesos van fer una revolta “inútil” i van posar la primera pedra de la llibertat del seu país. Avui, alguns catalans que han tirat endavant consultes populars “inútils”, han fet exactament el mateix.