Separats per una llengua comuna

Anar a defensar la presència del català al País Valencià és una feina feixuga, un servei a la nació que qualsevol president de la Generalitat de Catalunya deu trobar inevitable i que, francament, deu fer molta, molta mandra. El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, és com tots sabem un senyor que compareix a les eleccions amb el mateix optimisme que compareix als jutjats. I una persona que assimila dos reptes tan diferents amb la mateixa alegria d'esperit que els membres del jurat d'un concurs de bellesa ja es veu que ha de ser un negociador infatigable. A Camps, parlar d'aquestes coses també li deu fer mandra, tanta, que una hèrnia discal li ha impedit rebre el president Artur Mas. Per això, en comptes de reunir-se, l'han fet petar una estona per telèfon. Camps està especialitzat a fer-ho petar tot: les factures del sastre, les emissions de TV3 i les relacions amb la direcció del PP, però aquesta és una altra qüestió. Ja fa temps que, pel que fa a la cobertura televisiva ambdues parts estan enredades en complexes negociacions que els espectadors seguim amb gran atenció i, cal reconèixer-ho, una mica de dificultat. Perquè costa entendre que, ara que tots tenim a casa un giny anomenat tedeté, resulti tan extremadament difícil fer arribar els programes de TV3 a les benvolgudes llars valencianes. De moment, anem ampliant vocabulari, que ja és molt. Gràcies a aquest procés negociador hem sabut, per exemple, de l'existència d'un mot com múltiplex, que escoltat la primera vegada sona a fireta però que es veu que és transcendental, màgic, tècnicament indispensable. Sobre el president Mas, però, la màgia del mot està provocant uns efectes alarmants. Després de parlar per telèfon amb el senyor Camps sobre la necessitat d'aconseguir més múltiplex, el president Mas ha afirmat que “catalans i valencians som veïns que parlem una llengua més o menys, diguem-ne comuna”. També ha dit: “Ells (referint-se als valencians) tenen una llengua pròpia que és el valencià”. Tants d'esforços per convèncer-nos tots plegats que català i valencià són una mateixa cosa i ara resulta que engeguen el múltiplex aquest i deixem que ens hipnotitzi.