Autonomia o independència: Una visió californiana

El dia 31 de març. L'hora: tres de la tarda (mitjanit a Catalunya). El lloc? La Universitat de Califòrnia, a San Diego. La convocatòria la féu el Casal dels Catalans de Califòrnia, amb el suport del Center for Iberian & Latin American Studis, de la dita universitat. El nom de l'activitat: Catalonia: autonomous province or independent state. Per l'assistència i la qualitat, un èxit.

Començà l'acte amb la projecció del magnífic documental Adéu, Espanya, de l'admirada Dolors Genovès, que va motivar la discussió per part de quatre acadèmics distingits.

Primer, la coneguda antropòloga catalanista Kathryn A. Woolard, qui ha declarat que Catalunya té tot el dret a decidir el que vulgui ser i la resta, l'obligació de respectar-ho. Coneguda per les seves comunicacions a diverses instàncies, començant pel president Obama, a favor del caràcter nacional català i els mèrits per assolir un estat propi, Woolard portà aigua al seu molí. Però ha resultat curiós que l'home de la casa, el CILAS, David R. Mares, ha seguit un camí diferent però ha arribat a la mateixa conclusió.

El professor Luis Martín Cabrera, castellà de naixement, professor de literatura espanyola a la mateixa UCSD, recolzant-se en el coneixement que té de Catalunya, s'ha servit de simpàtiques i il·lustratives anècdotes personals, però ha arribat també a la idea que s'ha de respectar la voluntat dels catalans.

No cal dir el que va manifestar el professor Josep Soler i Carbonell, de la Universitat de Barcelona... Tot plegat culminà amb comentaris del públic tant dins de la sala com durant la degustació d'una magnífica mostra de cuina catalana oferta a tots els assistents.

Per cert, que aquests menjars van ser preparats a Mèxic i van passar clandestinament la frontera. Però no va ser aquesta l'única participació d'aquest país, com sempre important per a Catalunya: també és mexicana una de les organitzadores...

Fos pel raonament o pel paladar, el cas és que si d'ells depengués, ara el futur català el tindríem més clar que mai.