Les Borges al mapa

Bada­lona i Man­resa són bàsquet. Gra­no­llers és hand­bol. Ter­rassa és hoquei sobre herba. Sant Boi és rugbi. Reus, Sant Sadurní, Vic, Sant Hipòlit, Vila­nova i unes quan­tes pobla­ci­ons més són hoquei sobre patins. La Bar­ce­lo­neta i Saba­dell són water­polo. Puig­cerdà és hoquei sobre gel. I des de la set­mana pas­sada, les Bor­ges Blan­ques és ten­nis de taula. Ho és gràcies a una feina ben feta que pren volada amb el títol de lliga asso­lit pel DKV Bor­ges, un èxit fruit d'anys de tra­jectòria i que com­porta per al club de les Gar­ri­gues dos valors afe­gits. Un, ser el pri­mer club de les comar­ques de Lleida que gua­nya una lliga de la màxima cate­go­ria esta­tal de qual­se­vol esport; i l'altre, recu­pe­rar per a Cata­lu­nya un títol que els avui extin­gits clubs de Bar­ce­lona, sobre­tot el 7 a 9 del pas­seig de Gràcia, havien domi­nat en exclu­siva durant el pri­mer quart de segle de la com­pe­tició, però que ara feia el mateix temps que no conei­xia un campió català. L'èxit del CTT Bor­ges rau en el fet d'haver bas­tit pas a pas un pro­jecte en el qual l'ambició d'arri­bar lluny i el fet de no tenir pressa han cami­nat junts, com ho han fet també els patro­ci­na­dors, les ins­ti­tu­ci­ons i la vila. No es reu­nei­xen mil per­so­nes en un pavelló de ten­nis de taula així com així. Entre els noms pro­pis, l'empenta i la con­vicció del pre­si­dent Enric Vall, el com­promís dels juga­dors Marc Duran, Hu Bin i Kou Lei, i l'experiència apor­tada per l'entre­na­dor Josep Maria Elias, que temps enrere ja havia fet el mira­cle de situar la petita vila de Bagà al mapa de referència de l'esport català. Un mapa en el qual el Barça és el país, però no tot el país és el Barça. Hi ha altres rea­li­tats, i també hi ha coses que no can­vien mai. Diu­menge, el Foto­prix Vic va per­dre la lliga feme­nina con­tra el Car­ta­gena, notícia de la qual se'n va fer ressò el diari Marca. Del tri­omf del Bor­ges en la mas­cu­lina, ni paraula. Sigui del tot­po­derós fut­bol o del modest ten­nis de taula, sem­pre hem d'aca­bar par­lant del mateix.