La ‘bulla'

La bulla és un terme andalús típic de Set­mana Santa que defi­neix la remor que fa una mul­ti­tud quan es llança al car­rer a espe­rar un paso sacra­men­tal. La bulla és entu­si­asta, de bon rot­llo, no importa que en un revolt del seguici coin­ci­dei­xin dos cot­xets amb nen, un grup de iaies asse­gu­des en un tam­bo­ret i una fila índia de turis­tes pas­sant pel davant, men­tre arriba la banda muni­ci­pal secun­dada per la troupe de naza­re­nos del Gran Poder. Ni una mala paraula, ni cap crit, des­torba el fer­vor de cara a la gale­ria. La litúrgia entesa com a espec­ta­cle viu té molta importància a Sevi­lla. Ho veus en el look de la gent i en la moguda de sas­tre­ria eclesiàstica que llu­ei­xen els figu­rants de la Jesus­crist Parade. Però aquest any els déus s'hi han girat d'esquena i han enviat una tem­pesta per­sis­tent que ha batut el rècord Guin­ness de la frus­tració. La pluja s'ha bar­re­jat amb els plors. L'encar­re­gat de la taberna diu cierra caja y la cuenta de todos, que nos vamos pa casa, que hoy no sale la Maca­rena. Cent qua­ranta anys sense sus­pen­dre la madrugá per motius mete­o­rològics, la dar­rera va ser per la Guerra Civil. Però la festa con­ti­nua, la set­mana que ve la tierra de María Santísima can­viarà l'hàbit de cofrare pel traje de fara­laes, que arriba la Feria d'Abril i després el Rocío. I així fins la velá de Santa Ana, que obrirà la porta d'un estiu plàcid a Mata­lascañas. Algú ha dit crisi?