Europa exprés

Una dis­tinció que ve directa d'Europa és una cosa que al guar­do­nat Car­les Coll i a molta altra gent ens sem­bla el camí ideal i recte, un camí que sobre­a­li­menta la nos­tra soferta espe­rança. Dos anys després (quasi dia per dia) que el músic figue­renc fun­da­dor i direc­tor de l'Orques­tra de Cam­bra de l'Empordà pro­nunciés el famós (i perillós –va dir l'alcalde Santi Vila–) pregó de Santa Creu des del balcó de la casa de la vila, la Fon­da­tion du Mérite Européen li ha con­ce­dit la Meda­lla d'Or al Mèrit Euro­peu. Va ser el pre­si­dent del con­sell exe­cu­tiu de la dita Fon­da­tion, Mr. Bruno Tur­bang, qui pro­nuncià la lau­da­tio i li va impo­sar la meda­lla, la més alta dis­tinció que atorga aquesta enti­tat.

Car­les Coll estava envol­tat d'amics i, el més impor­tant, de la família que tant ha con­tribuït a la seva car­rera musi­cal, tal com reco­negué una vegada més, amb una menció espe­cial i emo­ci­o­nada pel seu pare. Que la dis­tinció vingués direc­ta­ment d'Europa, ja li va anar bé, a en Car­les. I no podia fallar: apro­fità la solemne ocasió per tor­nar solem­ne­ment a decla­rar-se el que tots sabem que diu i és el nos­tre gran amic: figue­renc, empor­danès, català i euro­peu. “I amb això, vaig a per­tot arreu i ho tinc tot per defi­nir-me” –reblà quan ja sona­ven enfer­vo­rits aplau­di­ments (quasi unànimes en el fer­vor) en l'atapeïda sala de plens de l'ajun­ta­ment figue­renc.