La sang altera

Aquest comissari europeu d'Energia, Oettinger, va dir que l'apocalipsi està a punt d'arribar. I va escampar la por per tot arreu. Si aquesta és la pedagogia que fan les autoritats europees, anem bé per anar a Olot. En lloc d'informar-nos correctament dels perills que correm i de com posar-hi remei i ajudar els que pateixen les desgràcies que ja han arribat, només saben posar-nos la por al cos. I ara amb la por per tot estoc científic, què fem: tremolar? O votar uns comissaris més assenyats... i uns eurodiputats més barats i disposats a collar-se una mica el cinturó?

Proposen una croada que polítics i docents prediquen contra el fracàs escolar, amb 72 recomanacions que el Consell de Treball Econòmic i Social va presentar al Departament d'Ensenyament. Proposen tot de punts per combatre el fracàs entre els quals cal la necessitat de col·laboració de les famílies amb les escoles. I per començar, la primera proposta que fa la conselleria és suprimir la sisena hora a les escoles públiques. En canvi, Esperanza Aguirre, a Madrid, ha proposat crear un batxillerat més exigent per a estudiants de mèrit. No caldria una cimera al més alt nivell per resoldre aquest problema? No considerem un problema greu el futur que es prepara a les escoles i universitats?

Aquesta colla d'esvalotadors que van assaltar l'escenari del Teatre Nacional on es representava l'obra Gang Bang, de tema escabrós –mostra l'ambient d'un local gai el dia o la nit de la visita del Sant Pare a la ciutat– al crit de «Visca Crist Rei!» no s'entén ben bé què es proposaven: censurar l'obra?, avergonyir actors i públic?, tornar als temps franquistes en què no es podia dir res contra les autoritats, fossin civils o eclesiàstiques?... L'únic que van aconseguir és fer més propaganda a l'obra. I com és que els serveis de seguretat no van enxampar els culpables i demandar-los per escàndol públic? Tots podem fer el mateix amb el que no ens agrada?

Hi ha paisatges que es mostren en tota la seva bellesa aquests mesos de primavera: la Segarra, per exemple, esplèndida. Potser s'hauria de cridar l'atenció dels ciutadans de quines són les millors estacions per visitar una colla d'indrets del país que val la pena de contemplar uns mesos més que altres. Moltes sortides de cap de setmana o diumenges i festes, s'aprofitarien millor. Els excursionistes o simples visitants ho agrairien. I ja no dic si comentessin els millors punts on situar-se per contemplar com la natura engalana el panorama.

Altre cop surt la qüestió dels uniformes a les escoles. Per un cantó cal dir que hi ha escoles que ja en porten, com un senyal de distinció gairebé, algunes amb etiqueta de qualitat incorporada. Però per un altre cantó l'obligació, sobretot en alumnes adolescents, de portar el que segurament serà la bata, per lluitar contra la competició de modelets i mandangues vestimentàries a les aules, no estaria malament. Ara, l'uniforme serà el mateix per a tots els centres o cada lloc podrà triar el seu model i tornarem així amb les distincions i diferències, els uniformes dels rics i l'uniforme dels pobres? Com si no tinguéssim prou problemes a educació!

Hi ha gent a qui no agrada el futbol però que s'alegra quan guanya el Barça. Com se'n diu d'aquests seguidors que només segueixen els partits pel resultat, que només els interessa la victòria final? Perquè uns aficionats i seguidors de veritat, estan a les dures i a les madures, i és quan els equips van malament que necessiten més ajuda i més empentes. Però aquests només són barcelonistes quan tot va bé. En podríem dir barcelonistes d'ocasió o avicionats o barçavíctors, barçagolssi, o... com?