Coses que passen

Recollit d'una entrevista a Woody Allen, al festival de cinema de Canes, quan li van preguntar amb quina figura històrica del passat li agradaria xerrar una estona, el director va dir: «Sigmund Freud, més que res per demanar-li que em tornés els diners». Darrerament, Freud i la psicoanàlisi van de baixa. Podríem recollir unes quantes sortides més, en contra, i de fonts menys divertides però més autoritzades.

Diuen que han descobert entre els documents requisats a Ben Laden un caixó ple de pornografia. Caram!, pensa el lector, quina mena de revolució volia fer aquest líder? O potser tant temps de solitud, tot i les dones que l'acompanyaven, li havien estimulat la libido fins a límits insuportables? Ara bé, no ens estranyem gaire de res quan pocs dies després surt la notícia que han atrapat a Nova York el director gerent de l'FMI intentant violar una cambrera de l'hotel de Manhattan. Tot presumptament, és clar, ja veurem què diuen els jutges, però de moment el mal ja està fet i també veurem com acaba tot. Sembla que hi ha tot de coses que uneixen els líders d'Orient i Occident, però no en parlen mai en públic, o sigui que encara hi ha zones secretes difícils de controlar. I per què ara tothom parla que era –és, vaja– un faldiller d'anomenada i afegeixen una llista de polítics de tot arreu, d'aquí també, que tenen les mateixes debilitats? Si ell i ella hi consenten, no hi ha cap delicte, oi? Tot plegat, però, fa un tuf d'escàndol interessat que ja veurem com acaba. Mentre no hagin tocat els diners del Fons Monetari Internacional per pagar els seus xeflis... De moment, la imatge del seu director ja ha quedat empastifada.

Al Festival d'Eurovisió què es premia, les cançons, les posades en escena o els favors i el quedar bé entre països veïns? I posats a demanar, per què es premia amb tota legalitat –justícia és una altra cosa– Azerbaidjan i no es pot sentir una cançó en català, ni en basc, ni en occità... ni en tantes altres llengües menystingudes com si no fossin europees? No seria hora de crear un festival europeu de les llengües no oficials o minoritàries? Què esperen?

Amb la quantitat de parats que tenim, gairebé és immoral parlar de les vacances. És estrany, però un passeig per la Rambla barcelonina ens mostra que entre la gentada que es passeja amunt i avall, moltíssims són turistes i moltíssims més –sobretot a les botigues, com a dependents– són treballadors estrangers, immigrants. Segurament que és perquè aquests darrers cobren sous més baixos. Les autoritats no haurien de convocar una mena de cimera per posar una mica d'ordre en tot aquest desgavell i que hi hagi una mica de tot per a tots plegats? Fins i tot Angela Merkel, des d'Alemanya, ens ha renyat dient que hem de treballar més i pensar menys en vacances.

S'hauria d'establir que els candidats a les properes eleccions portessin al costat del nom la quantitat d'assessors, consultants, tècnics i ajudants que hauran de menester per fer la seva feina: en resum, quant ens costaran, perquè sembla que hi ha càrrecs més cars que altres. Perquè no es presenten sols, sinó que tots porten una ombra llarga de gent, caríssima, que els aguanta. Si els polítics diuen que són els servidors del poble, no hauríem de conèixer abans de llogar-los què ens costen?

Un candidat a les passades eleccions –no dic quin per respecte– va dir que ell només llegia un llibre a l'any i encara! Amb el dèficit lector que patim, trobo la confessió una mica gruixuda. Es referia a la lectura per distracció, per formació, per informació...? D'on treu aquest polític la informació que necessita per estar al dia de com va tot? No té autors preferits? Com posa al dia el seu llenguatge? En fi... amb gent així anem cap a una democràcia... inculta.