Però, això només és futbol?

No vol­dria inter­fe­rir en les com­petències d'El 9 Espor­tiu i jut­jar les vir­tuts espor­ti­ves d'un equip de fut­bol que ens té mera­ve­llats, i més quan l'actual eli­mi­natòria euro­pea només està a la mei­tat i en noranta minuts poden pas­sar mol­tes coses. Però l'evidència demos­tra que avui, pot­ser sem­pre, jugar amb el Real Madrid és molt més que un enfron­ta­ment espor­tiu. Des de la llu­nya­nia del temps havíem inte­ri­o­rit­zat allò que el Barça era més que un club i les frus­tra­ci­ons i suplències que s'ali­men­ta­ven al seu entorn. En situ­a­ci­ons anor­mals el fut­bol estava des­ti­nat a embol­ca­llar aquesta anor­ma­li­tat. En una hipotètica soci­e­tat democràtica tot s'havia de res­si­tuar i fins i tot l'esport podia esde­ve­nir sim­ple­ment esport; o així sem­bla.

Però pot­ser és veri­tat que en la geo­gra­fia hispànica hi ha temes no solu­ci­o­nats, enquis­tats en una soci­e­tat feta a cops d'incom­prensió i on tot s'aguanta per finíssims fils de volun­tats poc con­tras­ta­des. Tal­ment, un pro­blema de com­prensió i de con­vivència, difícil de solu­ci­o­nar quan tot es vol arre­glar amb el cafè per a tots o negant el dret a deci­dir de qui viu en la frus­tració d'una dis­cu­ti­ble uni­fi­cació sense fis­su­res.

Pot­ser és nor­mal, doncs, que un enfron­ta­ment espor­tiu es con­ver­teixi en un debat més pro­fund, quan un país petit –paraula de Pep– ha de supor­tar la con­ti­nu­ada agressió de la caverna, aque­lla que creu en els drets de con­questa. Com a repre­sen­tant d'una rea­li­tat social de con­tin­gut divers, el Barça no pot ser accep­tat pels energúmens de torn que, pro­te­gits per l'ano­ni­mat del circ, no es can­sa­ren de cri­dar repe­ti­da­ment “puta Cataluña” o un més explícit “que se mue­ran todos los cata­la­nes”, poc després que les auto­ri­tats madri­dis­tes hagues­sin inten­tat fins i tot negar el dret del Barça a usar el català al recinte sagrat de l'estadi. Escal­fat l'ambi­ent, el fut­bol només era un mitjà per expres­sar altres dis­cor­dan­ces, ali­e­nes al resul­tat i a la pròpia i salu­da­ble defensa d'una estricta filo­so­fia espor­tiva.

Direu que només era fut­bol? Doncs no, crec que dime­cres pas­sat, a Madrid, es visqué alguna cosa que era més que un par­tit de fut­bol, no us ho sem­bla?