Democràcia

Hi ha parau­les que es gas­ten o es deva­luen de tant fer-les ser­vir, o perquè s'uti­lit­zen mala­ment, i sovint per­dent tot el seu sen­tit. Se me n'ocor­ren un munt, amor, amis­tat, lli­ber­tat, democràcia, etc. Tri­ant-ne només una a l'atzar, en ve el cap democràcia. Pot­ser perquè en nom de l'ano­me­nada democràcia s'estan cap­gi­rant les coses arreu. És en nom de la democràcia que un govern pro­pi­cia que 254 llis­tes elec­to­rals –les de Bildu– no puguin concórrer a les elec­ci­ons muni­ci­pals del 22 de març, o que un tri­bu­nal deci­deixi que s'ha de cas­ti­gar un jutge que va gosar inves­ti­gar els crims del fran­quisme, o que un poble no pugui exer­cir el seu dret a deci­dir, o que els governs dits democràtics es feli­ci­tin per la mort d'una per­sona (encara que sigui un cri­mi­nal) sense fer-se gaire o cap pre­gunta. Tot sigui per la democràcia.