Una contra sis

No és el resul­tat de cap par­tit de fut­bol. És la pro­porció de dones i homes que encapçalen alguna de les 700 llis­tes que s'han pre­sen­tat a les comar­ques giro­ni­nes per a les elec­ci­ons muni­ci­pals del dia 22. Després d'un recompte ràpid –no passa res per des­comp­tar-se quan la des­pro­porció és tan con­tun­dent–, hi ha 115 can­di­da­tu­res encapçala­des per dones con­tra 585 encapçala­des per homes. O sigui que cinc de cada sis can­di­dats són homes. O el que és el mateix, només una de cada sis can­di­da­tu­res està encapçalada per una dona. A més, això no vol dir que gua­nyi. De manera que la pro­porció d'alcal­des­ses al cap­da­vant dels ajun­ta­ments giro­nins –i m'atre­veixo a dir que de la resta del país– serà acla­pa­ra­do­ra­ment baixa. Alguna per­sona pot dir: i què? Quina importància té si és una dona o un home? El que importa és que sigui el millor o el del meu par­tit. És el dis­curs fàcil per tapar una situ­ació que no es vol adme­tre i que és que la igual­tat entre sexes està molt lluny de ser una rea­li­tat. I per rema­tar-ho, encara hem d'escol­tar argu­ments que volen jus­ti­fi­car aquesta rea­li­tat al·legant que no és que les dones esti­guin dis­cri­mi­na­des, sinó que són elles les que no s'interes­sen o no volen assu­mir més res­pon­sa­bi­li­tats. I com ho saben, si ni els ofe­rei­xen aquesta pos­si­bi­li­tat? Dei­xem-nos de bus­car excu­ses, dei­xem-nos d'hipo­cre­sies.